I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Ser un destraler
22 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1886.
Destraler
6 fonts, 1968.
Sac de renecs.
Home que treballa o fa les coses amb ardidesa, però sense mirament, fatigant-se, embrutant-se, etc.
Home desimbolt i decidit.
Lloc: Cat. or.
Home qui menja molt i mastega de pressa.
Persona matussera.
Lloc: La Manresana.
Persona que ho fa malbé tot.
Lloc: Maldà.
Ser un destraler
4 fonts, 1982.
Fer les coses de manera barroera o destralera.
Sinònim: Ser un manasses | Ser un maldestre | Ser un barroer.
I en general, som tan destralers i tan esnobs en qüestions de modes estrangeres, que també pel que fa als costums d'horaris i festes ens apuntem acríticament a la primera novetat que passa per davant.
Equivalent en castellà: Ser un destrozón.
Equivalent en castellà: Ser un tragón, comilón, tragaldabas.
La qual cosa demostra, un cop més, que de destralers (i de destralers ingenus) n'hi ha per tot arreu.
Destraler -a
2 fonts, 2016.
Persona que no és cuidadosa, que tot ho fa malbé.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Persona que no és cuidadosa, que tot ho fa malbé.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Destraler destralera
2 fonts, 2014.
Barroer.
Uf, aquell és un destraler: cosa que toca, cosa que fa malbé.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Es diu d'una persona molt poc curosa a fer les coses, que ho fa tot a colps i trenca coses.
És un destraler
2 fonts, 1961.
Lloc: Salt (Gironès).
És l'home rústic.
Lloc: Girona (Gironès).
Ser bon destraler
2 fonts, 1886.
Ser molt menjador.
Lloc: Blanes (Selva).
Menjar mólt.
Equivalent en castellà: Tener buena tijera.
Ser bon destrelé
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Ser un destraler, -ra
1 font, 1968.
Que tracta les coses sense cura, que les fa malbé tot seguit, barroer.
Aquest nen és un destraler: una joguina li dura dos dies.