Paremiologia catalana comparada digital

Ser un destraler

27 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1886.

Destraler

5 fonts, 1968.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Home que treballa o fa les coses amb ardidesa, però sense mirament, fatigant-se, embrutant-se, etc.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Destraler», p. 80. Editorial Pòrtic.
Home desimbolt i decidit.
Lloc: Cat. or.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Destraler 2», p. 130. Edicions Polígrafa.
Home qui menja molt i mastega de pressa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Destraler 3», p. 130. Edicions Polígrafa.
Persona matussera.
Lloc: La Manresana.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Persona que ho fa malbé tot.
Lloc: Maldà.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

Ser un destraler

5 fonts, 1982.
Fer les coses de manera barroera o destralera.
Sinònim: Ser un manasses | Ser un maldestre | Ser un barroer.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Mans, dits i pams», p. 63. Editorial Gregal.
I en general, som tan destralers i tan esnobs en qüestions de modes estrangeres, que també pel que fa als costums d'horaris i festes ens apuntem acríticament a la primera novetat que passa per davant.
Cardús i Ros, Salvador (1994): Avui «Diàleg. L'esclavitzadora llibertat d'horaris», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en castellà: Ser un destrozón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser un tragón, comilón, tragaldabas.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
La qual cosa demostra, un cop més, que de destralers (i de destralers ingenus) n'hi ha per tot arreu.
Monzó, Quim (1994): Avui Diumenge «i demà, dilluns. L'art de la manipulació», p. 11. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Oficis i professions», p. 102. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Destraler -a

2 fonts, 2016.
Persona que no és cuidadosa, que tot ho fa malbé.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 48. Cossetània Edicions.
Persona que no és cuidadosa, que tot ho fa malbé.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 29. Cossetània Edicions.

Destraler destralera

2 fonts, 2014.
Barroer.
Uf, aquell és un destraler: cosa que toca, cosa que fa malbé.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «2. Noms», p. 70. Autoedició.
Es diu d'una persona molt poc curosa a fer les coses, que ho fa tot a colps i trenca coses.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «D», p. 110. Juli Jordà Mulet.

És un destraler

2 fonts, 1961.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
És l'home rústic.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 20. Autoedició.

Ser bon destraler

2 fonts, 1886.
Ser molt menjador.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Modismes y locucions», p. 173. Centre Excursionista de Catalunya.
Menjar mólt.
Equivalent en castellà: Tener buena tijera.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. S», p. 186. Imp. de J. Horta.

Destraler, destralera

1 font, 1999.
Sinònim: Potiner, potinera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «D», p. 67. Editorial Trabucaire.

Destraler/a

1 font, 2024.
Font: TV3/X3.
Vita (2024): «Abecedari d'insults en català - Edició Black Clover - https://x.com/vitavitae_/status/1817493695039439351». Twitter.

Ser bon destrelé

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser destraler

1 font, 2004.
Ser hàbil en els enfrontaments dialèctics.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2004): Costums d'abans i fets ampostins «Locucions i frases fetes», p. 402. Ajuntament d'Amposta.

Ser un destraler, -ra

1 font, 1968.
Que tracta les coses sense cura, que les fa malbé tot seguit, barroer.
Aquest nen és un destraler: una joguina li dura dos dies.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 59. Editorial Claret.

Un destraler

1 font, 2012.
Del que és poc destre treballant.
Sinònim: Un calamitatis bestris.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del treball», p. 68. Brau Edicions.