Fig. Provocador; persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa.
Eren la admiració de tots i la ensa pera que el sinyo Quico poguere en motiu fer el article, Pasqual Raval 6.
Equivalent en castellà: Señuelo | Cebo.
Lloc: Maestr., Cast.
Fig. Persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment.
Què fas tu? Sembles un enza; esplica't, Vilanova Obres, iv, 122 | La Beatriu, que es fastiguejava de no saber què fer, arrupida com una ensa, Pons Auca 68.
Equivalent en castellà: Bobalicón | Bobo.
Lloc: or., occ.
Equivalent en castellà: Memo.
Lloc: Lleida.
Equivalent en castellà: Soplagaitas.
(Ocell de reclam), persona aturada, mancada d'enteniment.
En alguns casos, l'insult animal empra nom d'ocells/moixons/pardals/insectes dels quals s'ha perdut ja, en general, la condició de tals, sovint amb les formes femenines corresponents…
Sinònim: Enze de bosc.
Fig. Referit a les persones: poca intel·ligència: ignorant, tros d'ase.
Sinònim: Animal.
Dit d'algú groller, poc agradable al tracte i de baixa sensibilitat.
Sí, «vai» estar de pega, aquell xicot tan enze no em va «sapiguer» dir on havia d'anar.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Sinònim: *Tonto (incorrecte).
Aturat, mancat d'iniciativa i d'enteniment.
—Per això ho saps tu, enze —tallà Gòdia—. I a veure si parles amb més respecte als meus amics, si no et fotré un cop de llança a la closca que no te'l traurà ni el governador.
Lloc: Mequinensa.
—Vés i fes-te penjar! —li vaig soltar, que el millor que pots fer amb els enzes és engegar-los a dida, i se'n va anar renegant.
Lloc: Mequinensa.
Normalment animal que serveix de reclam quan hom caça. Es diu a (d')una persona mancada d'iniciativa i d'enteniment. Ve del llatí «index», indicador, revelador.