Adj. (d'una sola terminació en algunes comarques, i en altres amb una forma masculina analògica «fleumo»). Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les.
La noia és bonica, però és tan fleuma! | Un home fleuma (o fleumo) no serveix per a res | Passen per valentes i no les tenen per fleumes, Scriptorium, maig 10.
Equivalent en castellà: Posma | Pánfilo.
Lloc: or., occ.
Es deia d'una persona que es queixava sempre per qualsevol problema per petit que fos.
Es una «fleuma», sempre li fa mal alguna cosa.
Sinònim: Fleumo.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Per a la gent considerada poca cosa o de poca categoria, hi ha un repertori més limitat: cul d'olla, ninot, fleuma, zero a l'esquerra, merda seca.
Uns insults bonics i genuïns.
Persona mancada de caràcter.
A tall d'exemple, el metge ha de ser capaç de conèixer i saber diferenciar un individu murri d'un altre més aviat sorrut, li serà útil distingir un mofeta d'un altre més aviat escurapunyetes, i identificar una persona fleuma d'una altra ferrenya i soferta.
Mancat de caràcter i de decisió, poc sofert i que es queixa per tot. De la mateixa arrel de flegma/flema (mucositat anormal, segregada per les vies respiratòries).
Deixa que et curin la ferida, no siguis tan fleuma.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Persona que no és bona per a res.
Persona o criatura que res no li agrada ni li ve mai de gust.
Lloc: Cat.
Sinònim: Figaflor | Bleda assolellada.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Adj. Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les.
Lloc: Cadaqués, or., occ.
Font: DCVB.