Si hagués sabut que eren tan bones les nous, encara seria senyora de Tous

72 recurrències en 61 variants. Primera citació: 1900.

Si hagués sabut que bones eren les nous i el pa, encara seria el cavaller de Rupià

3 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Fa referència a un senyor que va perdre la seva senyoria per llépol i gormand.

Lloc: Rupià (Baix Empordà).

Fer com la senyora de Tous

2 fonts, 1928.

Dona melindrosa i maniosa per menjar, o que no troba cap plat del seu gust. Explicat amb detall.

Lloc: Igualada.

D'una dona melindrosa o maniosa per menjar,» que no troba cap plat del seu gust, se li diu quejara com la senyora de Tous.Això de la senyora de Tous és una tradició qu« conten. La muller del senyor feudal del castell de Tous (poble a 9 quilòmetres d'Igualada), sols es pre ocupava de menjar, beure i dormir; els seus vassalls per ella havien de caçar les millors aus i les més es casses, de les quals sols en menjava el cervell (amb més detalls a l'original).

Per haver menjat massa molls, menjà pa i nous la senyora de Tous

2 fonts, 1978.

Si haguera sabut que eren tan bones les nous i el pa, encara fóra el senyor de Foixà

2 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Fa referència a un senyor que va perdre la seva senyoria per llépol i gormand.

Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el senyor de Tornabous

2 fonts, 1951.

Referit a personatges reals o apòcrifs, que no han mirat a disbauxar fins a arribar a tal estat de pobresa que s'han vist obligats a captar i llavors han descobert que allò tan senzill és tan bo que si ho haguessin sabut abans no haurien arribat a aquest estat.

Si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo, encara fóra la senyora de Bagà

2 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Fa referència a una senyora que va perdre la seva senyoria per llépola i gormanda.

Si hagués sabut que el pa-i-nous era tan bo, encara fóra comtessa del castell de Quermançó

2 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Fa referència a una comtessa que va perdre la seva senyoria per llépola i gormanda.

Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui seria la senyora de Tous

2 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Fa referència a la senyora del castell, que va perdre la seva senyoria per llépola i gormanda. En podeu llegir la rondalla a: Anicet Villar de Serchs, "Terra i Ànima", Barcelona, Salvatella, 1961, p. 119-120.

Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara seria senyora a Organyà

2 fonts, 1978.

Aquesta parèmia ens recorda que no s'ha de ser golut ni llepafils. Vegeu la nota s. v. Quermançó.

Si hagués sabut que la nostra coca era tan bona, encara fóra la senyora de Garonda

2 fonts, 1978.

La senyora de Tous

1 font, 2022.

La senyora de Tous (llegenda medieval).

La senyora de Tous / menjava pa i nous; / si hagués sapigut / que era tan bo el pa i nous, / encara fóra senyora de Tous

1 font, 1936.

Per haver menjat massa molls, menja pa i nous la senyora Tous

1 font, 1992.

Sinònim: Si hagués sabut que era tan bo pa i nous, encara fora la senyora de Tous.

Per haver menjat massa molls, menjá pa y nous la senyora de Tous

1 font, 1900.

Si hagés sapigut que el pa i nou era tan bó, encara seria mestressa del Noguer de Sagaró

1 font, 2012.

Ref. Llegenda sobre una mestressa de la casa que era massa llepafi ls i es va empobrir. Informació oral. Mercè Ribera.

Lloc: Garrotxa.

Si haguera sabut que eren tan bones les nous i el pa, encara fora el senyor de Foixà

1 font, 2014.

Lloc: Foixà (Baix Empordà).

Si hagués sabut [sapigut] que el pa i nous era tan bo / encara seria senyora de Rossell, que no en só

1 font, 1985.

Frase llegendària atribuïda a una dama de Lloret quan, empobrida per l'abús de menges capricioses i cares, va tastar, per primera vegada, un tros de pa amb nous que li van donar d'almoina. Aquesta llegenda la conten d'altres indrets. Griera, Tr. l'atribueix a la Senyora de Tous. la retreuen quan algú, que dóna o despèn sense mesura, es veu obligat a estalviar.

Lloc: Lloret de Mar (Selva).

Si hagués sabut abans que era tan bo el pa amb nous, encara fora la senyora de Tous

1 font, 1980.

Si hagués sabut el bo que era el pa amb nous, ara seria la senyora Tous

1 font, 1985.

Si hagués sabut el bo que era nous i pa, encara seria la Marquesa de Bagà

1 font, 1935.

Aplicat als rics que empobreixen per massa disbauxar. Explicat amb més detall a l'original.

Sinònim: Si hagués sabut el bo que era pa i nous encara seria la senyora de Tous.

Si hagués sabut el bo que era nous i pa, encara seria la senyora de Marsà

1 font, 1935.

Hom n'explica la mateixa tradició que de la senyora de Tous.

Si hagués sabut el bo que eren nous i pa encara seria la dama de Marçà

1 font, 1951.

Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el cavaller dels Morous

1 font, 1951.

Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el rei de Salou

1 font, 1951.

Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria la dama de Sous

1 font, 1951.

Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria senyora de Tous

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el duc de Contançó

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el marquès d'Altamira

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el Noguer de Sagaró

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la dama de Puigbò

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la reina del castell de Quermançó

1 font, 1951.

Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la senyora de Lió

1 font, 1951.

Si hagués sabut lo bo que és lo pa amb nous encara fora la Senyora Tous

1 font, 2021.

Una vegada hi havia una dona riquíssima, tenia moltes cases, terres i ramats de vaques, ovelles i cabres, però tenia un defecte molt gros, i era que per menjar no li agradava ni el pa ni la carn; de fet no li agradava res llevat del moll dels ossos (la part tova de dins dels ossos) i per això la gent li deia la Senyora Tous (segueix a l'original).

Lloc: Artesa de Lleida.

Si hagués sabut lo bones que són les nous encara fóra la marquesa de Tous

1 font, 1976.

Lloa les reconegudes virtuts alimentàries.

Si hagués sabut que bones eren les nous amb pa encara seria senyora de Bagà

1 font, 2019.

Si hagués sabut que el pa i nou era tan bo, encara seria mestressa del Noguer de Segueró

1 font, 1978.

Si hagués sabut que el pa i nous era tan bo encara fóra senyora de Castelló

1 font, 1923.

Una contessa de Castellbó es tornà pobre. Tenia que captar. Li donaren n dia per almoina, nous i no n'havia menjat mai; les tastà i les trobà tant bones que digué... Això es conta a aquells qui refusen algun menjar, dient que no els hi agrada. De: Bonet, Alberto.

Lloc: Verges (Alt Empordà).

Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous

1 font, 1987.

Lloc: Garrigues.

Si hagués sabut que era tan bó el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous

1 font, 1980.

Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, / encara fóra senyora de Bagà

1 font, 2008.

Lloc: Rodalia del Pedraforca (Berguedà).

Font: LL 226, p50.

Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara seria senyora d'Organyà

1 font, 1998.

Lloc: Alt Pirineu.

Si hagués sabut que eren tan bones les nous, emnara seria senyora de Tous

1 font, 2006.

Si hagués sabut que eren tan bones les nous, encara seria senyora de Tous

1 font, 1988.

Si hagués sabut que pa i nogues era tan bo, encara seria mestressa de Can Noguer de S'Agaró

1 font, 1990.

Amb més detalls a l'original.

Equivalent en francès: Si j'avais su que le pain et les noix étaient si bons je serais encore propriétaire de «Can Noguer de S'Agaró».

Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).

Si hagués sapigut el bo que eren nous i pa, encara seria la dama de Marçà (o la marquesa de Bagà)

1 font, 1951.

Aplicat als qui malversen i disbauxen i no se n'adonen fins a la ruïna.

Sinònim: Si hagués sapigut el bo que eren pa i nous, encara seria senyora de Tous.

Si hagués sapigut el bo que eren pa i nous, encara seria senyora de Tous

1 font, 1951.

Aplicat als qui malversen i disbauxen i no se n'adonen fins a la ruïna. Hi ha una rondalla que explica la història de la senyora de Tous que s'alimentava només del moll de l'os de vaca i que, evidentment, va empobrir.

Si hagués sapigut el que pa i nous era bo, encara seria el Noguer de s'Agaró

1 font, 1992.

Sinònim: Si hagués sapigut que era tan bo pa i nous, encara seria la senyora del castell de Quermançó.

Si hagués sapigut el que pa i nous era bo, encara seria el Noguer de Sagaró

1 font, 1951.

Aplicat als qui malversen i disbauxen i no se n'adonen fins a la ruïna.

Sinònim: Si hagués sapigut el bo que eren pa i nous, encara seria senyora de Tous.

Si hagués sapigut el que pa i nous era bo, encara seria la dama de Puigbò

1 font, 1951.

Aplicat als qui malversen i disbauxen i no se n'adonen fins a la ruïna.

Sinònim: Si hagués sapigut el bo que eren pa i nous, encara seria senyora de Tous.

Si hagués sapigut el que pa i nous era bo, encara seria la reina del castell de Carmençó

1 font, 1951.

Aplicat als qui malversen i disbauxen i no se n'adonen fins a la ruïna.

Sinònim: Si hagués sapigut el bo que eren pa i nous, encara seria senyora de Tous.

SI hagués sapigut que el pa amb nous fos tan bo, encara seria la senyora del castell de Quermançó

1 font, 1992.

Bo, encara seria el Noguer de S'Agaró.

Sinònim: Si hagués sapigut que era tan bo pa i nous, encara fóra senyora de Tous | Fer com la senyora d'en Dou, que vivia de molls de bou | Si hagués sapigut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra senyora de Bagà | Si hagués sapigut el que pa amb nous era.

Si hagués sapigut que era tan bo el pa amb nous / encara fora la senyora de Tous

1 font, 1969.

Si hagués sapigut que era tan bo el pa amb nous, avui encara seria la jove de Tous

1 font, 2014.

Lloc: Vic (Osona).

Si hagués sapigut que era tan bo pa i nous, encara fóra senyora de Tous

1 font, 1992.

Si hagués sapigut que eren tan bones les anous / encara sería la senyora de Tous

1 font, 1916.

De: Castellà Raich, Gabriel.

Lloc: Segarra.

Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.

Si hagués sapigut que eren tan bones les nous amb pa, encara fora senyora de Bagà

1 font, 1992.

Sinònim: Si hagués sabut que era tan bo pa i nous, encara fóra senyora de Tous | Fer com la senyora d'en Dou, que vivia de molls de bou | Si hagués sapigut que el pa amb nous fos tan bo, encara seria senyora del castell de Quermançó.

Si haguessa sabut que era tan bo el pa amb anous, encara seria senyora de Tous

1 font, 2003.

Si haguessa sabut que pa i nous és tan bo, encara seria reina del castell de Carmençó

1 font, 2003.

Si jo hagués sabut / el bo que era el pa amb nous, / encara seria / Senyora de Tornabous

1 font, 2022.

Una petita llegenda del poble de Tornabous explica que, en el seu castell, hi vivia una dama que era molt rica i li agradava gastar-se els diners en plats rars i elaborats. Però no ho feia pel plaer de menjar sinó per ostentació. Tants plats havia tastat que cap la satisfeia. Només un ingredient, una única cosa la feia feliç: el moll de l'os del xai. Per quedar-ne tipa, cada dia manava als seus servents que li matessin més i més bestiar, malgastant una autèntica fortuna.

Si jo hagués sabut com era de bo el pa amb nous, encara ara seria la senyora de TOus

1 font, 2022.

Quina delícia escoltar al Fes ta Festa la Teresa Duran llegint la rondalla: La Senyora de Tous, recollida per l'Albert Jané i publicada a la revista Cavall Fort.

Si jo hagués sabut que el pa i nous era tant bo / encara fora la senyora del castell de Quermençó

1 font, 1917.

De una llegenda (apòlec de la frugalitat) la qual molt coneguda en l'Alt Empordà es com segueix. La senyora de Quermençó (castell que era tingut en feude dels comtes de Empuries i el qual radica en terres de Vilajuiga) tanta follia li va pendre pels bons bocins i fines viandes que no feya cas de altre recaptament que no fos a base de fetjes de canari o d'altres menges semblantment difícils de haver-ne al abast... (segueix a l'original). De: Vayreda i Olives, Pere.

Es retrau la llegenda perque les criatures (o jovent sobre tot) aprenguin la lliçò que ofereix als qui inexperts fossin inclinats a deixar-se portar pels llemins i les viandes costoses.

Lloc: Agullana (Alt Empordà).