Veure's amb cor, fer el valent.
Lloc: Lleida (Segrià).
Vegeu el diccionari d'Alcover-Moll, s.v. 'agalla', 3: «pl. Manifestacions d'ergull o de valentia excessiva; cast. agallas'» (amb més detalls a l'original).
Era difícil fer-lo cedir, perquè tenia moltes agalles.
Lloc: Vic (Osona).
Les agalles a les quals es refereix la dita són les dels peixos. En català el mot a emprar hauria de ser ganya, que són les obertures dels òrgans de respiració dels peixos, situades a cada cantó de la faringe, és a dir, les aletes En la dita catalana, però, s'incorpora la paraula castellana agallas, catalanitzada en l'acabament del plural amb e (segueix a l'original).