Paremiologia catalana comparada digital

Tenir bona mà

21 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

Tenir bona mà

7 fonts, 1915.
Equivalent en castellà: Tener mucha habilidad.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 213. Editorial Pòrtic.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Parts del cos», p. 24. Graó Editorial.
Un que fa molt bè les coses. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/533/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Encertar.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 9. Edicions Polígrafa.
Tener mucha habilidad.
Equivalent en castellà: Tener buena mano.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Mà», p. 198. Estudios Románicos.
Tenir habilitat o influència per a fer o aconseguir alguna cosa.
Sinònim: Tenir molta mà.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 147. Eixam Edicions.
Que tenia bona mà per a les bèsties i bona mà per a les persones.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
Solà, Irene (2019): Canto jo i la muntanya balla «I - Les estovalles blanques». Editorial Anagrama.

Tindre bona mà

5 fonts, 1997.
Acierto.
Equivalent en castellà: Tener buena mano.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 89. Comercial Denes, SL.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 203. Universitat Miguel Hernández.
Tindre molta habilitat.
La veritat que tinc molt bona mà pa fe pastissets.
Lloc: Càlig (Baix Maestrat).
Sans Monroig, Berta (2016): El parlar de Càlig [lo par'la đe 'kalit∫]. Anàlisi fonètica, morfològica, sintàctica i lèxica «46. Fraseologia i expressions calijones», p. 204. Onada Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Tenir (bona) mà (amb algú)

1 font, 2024.
Tenir-hi influència, poder.
No pateixis que jo hi tinc mà i el podré convèncer.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Mà», p. 270. Llibres de l'Index, S.A.

Tenir bona ma

1 font, 1805.
F. tenir acert en alguna cosa.
Equivalent en castellà: Tener buena mano.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ma», p. 62.
F. tenir acert en alguna cosa.
Equivalent en llatí: Felici uti dextera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ma», p. 62.

Tènir bona ma

1 font, 1839.
Fr. Tènir acert en alguna cosa.
Equivalent en castellà: Tener buena mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 157. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir acert en alguna cosa.
Equivalent en francès: Avoir la main heureuse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 157. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir acert en alguna cosa.
Equivalent en francès: Réussir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 157. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir acert en alguna cosa.
Equivalent en italià: Aver buona mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 157. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir acert en alguna cosa.
Equivalent en llatí: Felici uti dextera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ma», p. 157. Impremta de Josep Torner.

Tenir bona mà per a

1 font, 1990.
Li agradava ensenyar i tenia bona mà per a les criatures més distretes.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 2», p. 33. L'Avui / El Punt Avui.