Paremiologia catalana comparada digital

Tenir raons

32 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1805.

Tenir raons

8 fonts, 1910.
Expressions amb «raó». Deixa't d'històries. Discutir-se.
Badia i Pujol, Jordi (2022): «https://twitter.com/jbadia16/status/1518703667846787075». Twitter.
Disputes, renyines, litigis.
La mare sempre té raons amb tot el veïnat.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. De dèries, cebes i fal·leres adobades amb un joc de màstecs, gleves i plantofades», p. 327. Editorial Gregal.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.
Sinònim: Tenir raons.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 3.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 95. Randa.
─En aquest cas ho deixaré córrer. No val la pena que tinguem raons.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XI», p. 100. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en castellà: Trabarse de palabras, tener palabras, tener disputas ó cuestiones.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 189. Imp. de J. Horta.
Tenir disputes.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tenir», p. 67. Edicions Polígrafa.
Renyir.
Lloc: Alforja.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tenir», p. 68. Edicions Polígrafa.
Enfrontar-se: discutir.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 92. Edicions 62.
—No, fill, no. No vull tornar a tenir raons amb les noies per culpa de quatre holandeses mal escrites. Però gràcies per l'interès.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - I», p. 117. Edicions Proa.

Tindre raons

3 fonts, 2007.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 135. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 71. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 122. Onada Edicions.

Rahòns

1 font, 1839.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en castellà: Contiendas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en francès: Contentions.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en francès: Débats.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en francès: Disputes.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en italià: Altercazioni.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en italià: Dispute.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en llatí: Contentio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.
Pl. Barallas, disputas.
Equivalent en llatí: Rixa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 615. Impremta de Josep Torner.

Tenir rahons

1 font, 1805.
F. barallarse, especialment las donas.
Equivalent en castellà: Escarapelarse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.
F. barallarse, especialment las donas.
Equivalent en llatí: Iurgari, rixari.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.

Tènir rahòns

1 font, 1839.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en castellà: Escarapelar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en francès: S'égratigner.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en francès: Se disputer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en italià: Altercare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en italià: Batostare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en llatí: Jurgari.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.
Fr. Barallarse. Se diu especialmènt de las donas.
Equivalent en llatí: Rixari.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rahó», p. 616. Impremta de Josep Torner.

Tenir raons (amb algú)

1 font, 2004.
Tenir discussió, disputes amb algú.
La veïna del primer pis va tenir raons amb la del segon i ara no es parlen / Sempre es tenen raons.
Sinònim: Tenir-se-les, haver-se-les, tirar-se els trastos pel cap, tenir una agafada.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Discutir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tenir raons (o una enganxada, o una agafada) amb algú

1 font, 2013.
Agarrada.
Vam tenir raons amb els veïns de dalt perquè sempre posaven la música massa forta a la nit.
Equivalent en gallec: Ter unha agarrada con alguén.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 49. Cadernos de Fraseoloxía Galega.