Paremiologia catalana comparada digital

Tot té fi

30 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1899.

Tot te fi

5 fonts, 2021.
Tot te fi. 10-8-1863.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1890.jpg. Manuscrit.
Tot te fi. 3-12-1863.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1891.jpg. Manuscrit.
Tot te fi. 31-12-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1893.jpg. Manuscrit.
Tot te fi. 27-10-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1894.jpg. Manuscrit.
Tot te fi. 19-11-1876.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1895.jpg. Manuscrit.

Tot té fi en aquest món, fora l'amor de Déu

2 fonts, 2008.
Sies bo o dolent, Déu sempre t'estima. Déu és tot amor.
Sinònim: Tot passa, fora l'amor de Déu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 265. Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Tot té fi, fins les figues del cofí

2 fonts, 2010.
Quan esperem que aplegue alguna cosa.
Quan esperem que aplegue alguna cosa, diem: tot té fi, hasta es figues del cofí.
Lloc: Santa Pola.
Montiel Pomares, Maria (2014): Acudits, dites i refranys de Santa Pola «Recull de la família de Maria Montiel Pomares», p. 6. Correu electrònic.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

En aquest món tot té fi

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. món», p. 223. Edicions Tres i Quatre.

En el món tot té fi

1 font, 1984.
Tot lo creat ha de morir.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 205. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

En el món, tot té fi

1 font, 1969.
Equivalent en francès: En ce monde, tout a une fin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 382. Robert Morel Editeur.

I així, en el món, tot té fi; / que no cal ser gran Rabí / pera saber que, un cop morta / la cuca, mort el verí

1 font, 1899.
XXXVII.
Pajés, Alphons (1899): Quatre Gats, 13 (dijous, 11 de maig de 1899), p3 «Ditxos, sentencies, diálechs y altres frioleres», p. 3. Revista Quatre Gats.

Tot el que té principi, té fi

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3207», p. 438. Columna Edicions.

Tot lo del mon té fí

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 137. Editorial Rourich.

Tot lo del món té fi

1 font, 1900.
Equivalent: Árab: L'infant nax per morir; la casa s'edifica per enrunarse.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 457. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nascentes morimur, finisque ab origine pendet.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 457. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien pretende, ha de sufrir; como quien nace, morir (Los Dísticos del Juego de la Fortuna).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 457. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: The oldest man that ever lived, died at lest (Trad.: L'hòme mès vell que tant ha viscut, se mòrt al fi).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 457. Centre Excursionista de Catalunya.

Tot principi té fi

1 font, 2021.
Tot principi te fi. 1-1-1867.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1888.jpg. Manuscrit.

Tot té fi

1 font, 2021.
Tot té fi. 31-12-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1892.jpg. Manuscrit.

Tot té fi en aquest món

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 329. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tot té fi en este món, fins les feines fetes a jornal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 764», p. 421. Columna Edicions.

Tot té fí en este mon, hasta les faenes fetes a jornal

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 295. Editorial Arte y Letras.

Tot té fi en quest món, / fora l'amor de Déu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tout a une fin en ce monde, / hors l'amour de Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 420. Robert Morel Editeur.

Tot té fi manco es poder (o l'amor) de Déu

1 font, 1993.
Es diu comentant l'acabament d'una cosa que semblava que havia de durar més del que ha durat (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «971 Déu», p. 137. Institut Menorquí d'Estudis.

Tot te fí, / manco es poder de Deu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.

Tot té fi, fins les figues de cofí

1 font, 2010.
Lloc: Quart de les Valls (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tot té fi, manco es poder de Déu

1 font, 1984.
És infinit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 263. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tot té fi, tret del poder diví

1 font, 2007.
Sinònim: Tot arriba que té fi.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «638», p. 187. Garsineu Edicions.