Paremiologia catalana comparada digital

Vídua honrada, porta barrada (o tancada)

30 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1936.

Viuda honrada, porta tancada

7 fonts, 1984.
Sinònim: Viuda honrada, porta barrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 54. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Des del comportament modèlic que han de seguir fins a la picaresca sexual més descarada, es descriu la conducta correcta de les viudes i el dolor per la mort del marit; tanmateix, i especialment, el refranyer es fa ressò del matrimoni en segones núpcies, dels desitjos de casar-se o mantenir relacions sexuals i de la seva influència i poder.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Solteres, vídues i velles: la desvalorització de la infertilitat o la por a la llibertat», p. 45. Consell Insular de Menorca.
Pel fet de no tenir marit poden eixir-li pretendents, i la millor manera de preservar l'honra i evitar la maledicència del veïnat és tenir sempre la porta tancada (sobretot per als homes).
Sinònim: Contrari: el precedent.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 583. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 75. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
En aquest món no basta esser honrat, fa falta demostrar-ho.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 198. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Veuve honête, porte fermée.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 103. Sport-Entraide-Amitié.

Vídua honrada, porta barrada

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 44. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 67. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 42. Seuba Edicions.

Viuda honrada té la porta tancada

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La vídua», p. 25. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 246. Edicions 62.

Viuda honrada, porta barrada

3 fonts, 2003.
Vol donar a entendre que una viuda honrada no ha d'anar de festes, ni saraus… ha d'estar sempre dins ca seva i no rebre visites.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.9. Matrimonis | Marit i esposa | Casament | Fadrí i viudo. Refranys», p. 449. Editorial Moll.
Sinònim: Viuda honrada, porta tancada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 54. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

La vídua honrada, la porta tancada

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1112. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 238. Edicions 62.

Vídua honrada, porta barrada (o tancada)

2 fonts, 1997.
Equivalent en castellà: La viuda honrada, su puerta cerrada | Viuda honrada, en su casa retirada.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Honrada», p. 74. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 246. Edicions 62.

Vídua honrada, porta tancada

2 fonts, 1988.
Una dona vídua, és a dir, sense la protecció del marit pot perdre l'honradesa més fàcilment que no pas les casades o solteres. El refrany li aconsella que no surti gaire al carrer ni deixi entrar massa gent a casa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 106. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 28. Editorial Millà.

La vídua honrada te la porta tancada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1022», p. 841. Columna Edicions.

La viuda honrada, té la porta tancada

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 193. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vídua honrada, dona tapiada

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 22. Garsineu Edicions.

Vidua honrada, porta tancada

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Amor i casament», p. 92. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.