Paremiologia catalana comparada digital

Val més bona fama que bona cara

26 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1898.

Val més bona fama que bona cara

14 fonts, 1951.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1176. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.8. Hipocresia». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 100. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 177. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Más vale buena fama que cama dorada (o dorada cama).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fama», p. 58. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 224. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «Bons consells», p. 72. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «Bons consells». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 183. Universitat Miguel Hernández.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 111. Seuba Edicions.

Val més bona fama, que bona cara

6 fonts, 1898.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 86 (Any II, 18-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 356. Revista Curiositats de Catalunya.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 154», p. 277. Columna Edicions.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 142. Editorial Rourich.
Qui té bona fama, pot esser lleig.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 213. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val mes bona fama que bona cara

2 fonts, 1910.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Val més bona fama que mala cara

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s'ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà.
Sinònim: Similar: Més val caure en gràcia que ser graciós.
Equivalent en castellà: Similars: Más vale el buen nombre que las muchas riquezas | Vivir de renta | Dormirse en los laureles || Contrari: La mala llaga sana y la mala fama mata.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 273. Web.

Més val bona fama que mala cara

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.

Val més bona fama / que bona cara

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.