Paremiologia catalana comparada digital

Val més pelar que amortallar

15 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1919.

Val més pelar que amortallar

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1077. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Més val pelat que amortallat

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1494», p. 55. Columna Edicions.
Fins no fa gaire, els presos anaven rapats —pelats—, si més ni, per raons higièniques. L'expr. sig. que és preferible la presó a la mort.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Empresonat», p. 181. Eixam Edicions.

Val més pelar (o pelat) que amortallar (o amortallat)

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 282. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.6. Patologia dermatològica. Pelut / Calvo», p. 245. Universitat Miguel Hernández.

Val més pelat que amortallat

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.

Més val pelat que amor tallat

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 219. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més val pelat, qu'amortallat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 169. Editorial Arte y Letras.

Més val ratat que amortallat

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 152. Edicions Víctor.

Mes val ratat, que amortallat

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Val més pelat / que amortallat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amortallar», p. 195. Edicions Polígrafa.

Val més pelat que no amortallat

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1838. Publicacions de la Universitat de València.