Paremiologia catalana comparada digital

Vell i boig

22 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1803.

Vell y boig

3 fonts, 1865.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. V», p. 69. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lo vell que té las accions y modals de jove, especialment en matérias alegres.
Equivalent en castellà: Viejo verde; la cabeza blanca, y el seso por venir.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
Lo vell que té las accions y modals de jove, especialment en matérias alegres.
Equivalent en llatí: Canum crine caput, recte sed mentis agenum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
Vell y boig. 4-3-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_2048.jpg. Manuscrit.

Vell i boig

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 253», p. 661. Columna Edicions.

Vell y botg

1 font, 1803.
Loc. fam.
Equivalent en castellà: La cabeza blanca y el seso por venir.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Botg», p. 104.
Loc. fam.
Equivalent en llatí: Canum crine caput, rectae sed mentis egenum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Botg», p. 104.

Vèll y botg

1 font, 1805.
Loc. vulg.
Equivalent en castellà: La cabeza blanca y el seso por venir.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vell, a», p. 402.
Loc. vulg.
Equivalent en castellà: Viejo verde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vell, a», p. 402.
Loc. vulg.
Equivalent en llatí: Canum crinae caput, rectae sec mentis egenum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vell, a», p. 402.

Vèll y botj

1 font, 1839.
Lo vèll que tè las acciòns y modals de jòve especialmènt en materias alegras.
Equivalent en castellà: Viejo verde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1082. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se repren als que sènd ja vèlls obran sènse judici ni maduresa.
Equivalent en castellà: La cabeza blanca y el seso por venir.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se repren als que sènd ja vèlls obran sènse judici ni maduresa.
Equivalent en francès: À vieille mule frein doré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Lo vèll que tè las acciòns y modals de jòve especialmènt en materias alegras.
Equivalent en francès: Coquard.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se repren als que sènd ja vèlls obran sènse judici ni maduresa.
Equivalent en francès: Il a la tête blanche et la queue verte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se repren als que sènd ja vèlls obran sènse judici ni maduresa.
Equivalent en italià: Vecchio che fa il galante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Lo vèll que tè las acciòns y modals de jòve especialmènt en materias alegras.
Equivalent en italià: Vecchio civettone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se repren als que sènd ja vèlls obran sènse judici ni maduresa.
Equivalent en llatí: Canum crine caput rectae sed mentis egenum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.
Lo vèll que tè las acciòns y modals de jòve especialmènt en materias alegras.
Equivalent en llatí: Senex juvenum mores referens.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vèll», p. 1083. Impremta de Josep Torner.

Vell, i boig

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: La cabeza blanca, y el seso por venir.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 232. Editorial Pòrtic.

Vell, y boig

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: La cabeza blanca, y el seso por venir.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 236. Imp. de J. Horta.

Vells y bòtjs

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «X. Edats», p. 296. Centre Excursionista de Catalunya.