Venir bé

19 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Venir bé

6 fonts, 1996.

Ser oportuna o convenient alguna cosa.

En aquests moments no em ve bé anar de viatge a Dinamarca.

Ara vindrà bé parlar de negocis.

Sinònim: Escaure, serà oportú, vindrà al cas.

Li va dir que quan li vingués bé li fes una telefonada.

Sinònim: Anar bé.

Lloc: Vic (Osona).

Consentir.

Lloc: Rosselló.

Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.

Consentir quelcom.

DIEC bé 2: venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.

Lloc: Rosselló.

Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.

Ésser oportú.

Sinònim: Veg. Venir al cas.

Vindre bé

3 fonts, 1995.

Estar d'acord amb una cosa.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Ésser adequat.

Font: ME, CL, FI, FX, G, MR, VR, VT.

Venir bé (a algú)

2 fonts, 2004.

Estar d'acord amb alguna cosa.

Si ve bé a tothom, farem la reunió divendres / Vam proposar-li d'anar al teatre plegats, però a ell no li va venir bé / Si us va bé, veniu a sopar a les nou.

Sinònim: Veure de bon ull.

Ésser adequat, útil o eficaç / (alguna cosa) ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.

Ha vingut bé que vinguessis / Ara no em ve bé d'anar-hi / Aquest clau no va bé; és massa llarg.

Sinònim: Venir al cas, com un guant, venir-li dreta mà (a algú), caure bé (a algú), anar al pèl, venir bé (a algú).

Font: * / EC / R-M.

Vènir bè

1 font, 1805.

F. acomodarse, conformarse una cosa ab altra.

Equivalent en llatí: Convenire, aptari.

F. acomodarse, conformarse una cosa ab altra.

Equivalent en castellà: Venir bien.