Paremiologia catalana comparada digital

Vent de migjorn, pluja de jorn

18 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1888.

Vent de migjorn, pluja de jorn

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Migjorn: vent del sud. El nom li ve perquè és la posició que ocupa el sol a migdia. El migjorn, en ser un vent de mar, pot portar pluja.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Migjorn», p. 48. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.

Vent de migjorn, pluja dejorn

4 fonts, 1992.
Aquest vent duu amenaça de pluja.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.6. Migjorn», p. 124. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Si hi ha vent del sud, hi haurà pluja de bon matí.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Migdia», p. 288. Llibres de l'Index, S.A.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 409», p. 696. Columna Edicions.

Vent de migjorn, / pluja de jorn

3 fonts, 1930.
Migjorn: punt cardinal sud. Vent que bufa d'aquell indret; es calent i no dura gaire, i sol portar maror i malalties.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Migjorn», p. 95. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 44. La Neotípia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Migjorn», p. 224. Edebe. Edicions Don Bosco.

Vent de migjorn?, plugeta enjorn

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Enjorn = aviat, prest, sense tardança. És un vent o molt calorós o plujós.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent migjorn (procedent del sud o migdia)», p. 627. Web.

Vent de Mig-jorn, plujeta injorn

1 font, 1980.
Al Mig-jorn o vent del sud, li pengen tot aquest repertori.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

Vent de migjorn, / pluja dejorn

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Vent du midi, / pluie bientôt.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 532. Robert Morel Editeur.

Vent de migjorn, pluja enjorn

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 104. Editorial l'Esquer.

Vent de migjorn, plujeta enjorn

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vent de mitjorn, / pluja dijorn

1 font, 1888.
Lloc: Ampurdá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 22. Associació d'Excursions Catalana.