Paremiologia catalana comparada digital

Vestit (o llençol) apedaçat n'estalvia un de nou

30 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1883.

Llençol apedaçat serveix com nou

5 fonts, 1969.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llençol», p. 67. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 322», p. 459. Columna Edicions.
Les coses s'han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 301. Web.
Equivalent en francès: Drap de lit rapiécé fait l'usage d'un neuf.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 292. Robert Morel Editeur.

Un vestit apedaçat n'estalvia un altre

3 fonts, 1914.
Sinònim: Un llençol apedaçat n'estalvia un altre.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. L'estalvi», p. 76. Pagès Editors.
Sinònim: Apedaçar far durar.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «65», p. 32. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: Lo que ahorrarás, eso hallarás.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. U», p. 838. Antoni López, Editor.

Un vestit apedaçat n'estalvia un de nou

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.4. Estalvi». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les reparacions solen resultar més econòmiques que un article per estrenar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 402. Web.

Vestit apedaçat n'estalvia un de nou

3 fonts, 1970.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Vestit», p. 104. Editorial Moll.
Sinònim: El vell fa durar el nou.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 697», p. 767. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vestit», p. 267. Edicions Polígrafa.

Llençol apedaçat, n'estalvia un de nou

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Estalvi», p. 122. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.

Vestit apedaçat, n'estalvia un de nou

2 fonts, 1989.
Recordam perfectament quan es posaven «genolleres» i «anques» als calçons o es sargien els calcetins.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.2. Vestit i indumentària. Refranys», p. 238. Editorial Moll.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 151. Editorial Ausa.

Llansol apedassat serveix com nou

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 41. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Llençol apedaçat / serveix com nou

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llençol», p. 157. Edicions Polígrafa.

Llençol apedaçat, serveix com nou

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. El llençol», p. 132. Editorial Ausa.

Llens apedaçat, n'estalvía un de nou

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 77. Editorial Rourich.

Un llençol apedaçat n'estalvia un altre

1 font, 2003.
Sinònim: Un vestit apedaçat n'estalvia un altre.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. L'estalvi», p. 76. Pagès Editors.

Un vestit apedaçat / n'estalvia un de nou

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Apedaçar», p. 246. Edicions Polígrafa.

Un vestit apedaçat n'estalvía un de nou

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.

Un vestit apedaçat, n'estalvía un de nou

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 141. Editorial Rourich.

Un vestit apedassat n'astalvía un de nou

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Un vestit apedassat n'estalvia un de nou

1 font, 2021.
Un vestit apedassat. 11-10-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1977.jpg. Manuscrit.

Vestit apadassat n'estalvia un de nou

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Vestit apedaçat, diner estalviat

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del pedaç», p. 81. Editorial Ausa.