Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1042», p. 228. Columna Edicions.
Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor
13 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1888.
Vinga el que sempre és bo, faça fred, faça calor
1 font, 1992.
Vinga el que vinga és bo, / sigui fred, sigui calor
1 font, 1930.
Vinga lo de sempre és bo, faci fret, faci calor
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Buenas son mangas, después de Pascua.
Vinga lo que sempre és bo, / faci fred, faci calor
1 font, 1967.
Vinga lo que sempre es bó, / fassa fret fassa calor
1 font, 1888.
Tenim ademés a Catalunya molts aforismes y modismes en que hi entran lo fret y la calor.
Lloc: Catalunya.
Vinga lo que sempre es bò, faça frèt, faça calor
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Lo bueno, venga de do viniere.
Vinga sempre lo bo fasse fret ó caló
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Vinga sempre lo bo, face fred o calor
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).