Paremiologia catalana comparada digital

Paremiologia catalana comparada digital

Inclou en la cerca:
  1. —Mare meua, em vull casar. —Filla meua no tinc olles. —Mo na'nirem a Alcora i en comprarem de noves
  2. —Mare meva, vull casar-me que me'n pica el salamí. —Filla meva, ten paciència que també em picava a mi
  3. Mare meva!
  4. Mare petita
  5. Mare postissa
  6. Mare que cria sempre s'atipa
  7. Mare que no cria més que mare és tia
  8. Mare que pega, mare no és ella
  9. Mare recatada (o reservada), filla assegurada
  10. Mare romanços
  11. Mare treballadora, filla gandula
  12. Mare valenta fa la filla dolenta
  13. Mare vella i camisa vella no deshonren
  14. Mare vella que té un fill, a la pubilla, de no casar-se, posa en perill
  15. Mare viva, filla tonta
  16. Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara
  17. Mare, deixeu-me anar a Alforja a aplegar avellanes
  18. —Mare, done'm berenar. —Digues arena. —Arena! —Agarra un cagalló i berena!
  19. Mare, el Pere em toca! Toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu
  20. Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa
  21. —Mare, en Cento em fa carasses. I estaven a les fosques
  22. Mare, i ara!
  23. —Mare, què cosa és casar? —Filla, filar, parir i plorar
  24. —Mare, què hi ha per dinar? —Cançons i violes!
  25. —Mare, què hi ha per dinar? —Un plat d'aigua amb forquilla