Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Mare, el Pere em toca! Toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

38 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1885.

Mare, el Pere em toca; toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

5 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. Sexe», p. 96. Edicions Tres i Quatre.
El sexe és perill. La nostra cultura no ha codificat en proverbis la metàfora 'l'amor és sexe' i això demostra fins a quin punt s'ha conceptualitzat l'amor deslligant-lo totalment del plaer sexual.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 23. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 547. Edicions 62.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 861. Web.
Ús de l'article personal. Tendència general de la llengua, en totes les seves variants, davant d'alguns antropònims.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.1. Classificació morfològica. a) Article personal «1. Funcionament de l'antropònim: classificació», p. 850. Web.

Mare, el Pere em toca! Toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

5 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 31. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 65. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

—Mare, mare, en Pere em pega. —Pere, no el peguis! —Pere, pega'm, pega'm, ara que la mare no ho veu

1 font, 2014.
Refranys, XIII, 544, p547, comenta que es diu a propòsit «dels qui fan veure que no els agrada una cosa» i tanmateix els encanta. Aquest refrany s'assembla a aquell altre que també ens va explicar un dia el pare: «—Estàs? Estigues i toca'm. Toca'm molt, que poc no em prova!» (Segons el pare, això ho deia una noia al seu xicot).
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els refranys amb noms de persona», p. 266. Llibres de l'Index, S.A..

—Mare, Pere em toca! / —Toca'm, Pere, que la mare no ho veu

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.7. Suspicàcies i malícies, pecats i picardies», p. 248. Eixam Edicions.

—Mu mare, en Pere'm toca. —Pere no toquis s'atlota. —Pere toquem, toquem, y en dare coca cuant pastarem

1 font, 2013.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.M», p. 9. Cultura Popular de Menorca.

—Mumare, En Pere em toca! / —Pere, no toquis s'al·lota! / —Pere toquem, farem una coca quan pastarem!

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 175. Consell de Mallorca.

«Mumare» en Pere em toca. Pere no toquis s'talota! Pere, toca'm i et daré coca

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 35. Ajuntament d'Inca.

Ma mare, en Pere em toca; Pere, toca'm, i jo et darè coca quan pastarem

1 font, 1953.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 37. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Ma mare, en Pere em toca; Pere, toca'm, i jo et daré coca quan pastarem

1 font, 2021.
Es diu d'algú que es queixa d'allò que en realitat desitja.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 66. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mare Pere em toca, toca'm Pere!

1 font, 2010.
Lloc: País Valencià.
Correu / Serra Mariola, Lluís Enric (2010). Correu electrònic.

Mare Pere em toca! Toca'm Pere, toca'm, ara que la mare no em veu!

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Mare Pere en toca, tocam Pere

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Mare, En Pere em toca; / toca'm, Pere, que la mare no ho veu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 101. Edicions Polígrafa.

Mare, en Pere'm toca; toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Pícame, Pedro, que picarte quiero.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.

Mare, Pepe em toca! Toca'm, Pepe, ara que no ho veu la mare!

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 121. J. Huguet Pascual, editor.

Mare, Pere em toca, tocam Pere ara que la mare no em veu

1 font, 1919.
Equivalent en castellà: Picame Pedro que picarte quiero.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 40. Manuscrit.

Mare, Pere em tòca, tòcam, Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 162. Editorial Arte y Letras.

Mare, Pere em toca; toca'm Pere que ma mare no ho veu

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Mare, Pere em toca; toca'm, Pere

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 151. Edicions Víctor.

Mare, Pere em toca; toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 989», p. 840. Columna Edicions.

Mare, Pere em toca! Toca'm, Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 75. Ajuntament d'Alzira.

Mare, Peret em pega; pega'm, Peret, ara que no ho veu la mare

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 861. Web.

Mare, Peret em toca! «Toca'm Peret, toca'm»

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.

Mare, que en Pere em toca. —Toca'm Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 1935.
Aplicat als qui fan veure que no els agrada una cosa que molt desitgen i també als qui dissimulen de present el que els és plaent fer d'amagat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 151. Editorial Selecta-Catalonia.

Mare! El pere em pega. Pega'm, Pere, ara que la mare no ho veu

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La lluita», p. 127. Pagès Editors.

Mare'l Pere'm toca; toca'm Pere are que la mare n'ho veu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mumare en Pére en toca, Péra tuquem, y jo't daré coca còm pasterem

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Pícame Pedro que picarte quiero.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.

Mumare, en Pere em toca; toca'm i et daré coca quan pastarem (o quan en farem)

1 font, 1993.
Es diu a qui protesta d'allò que cercava. Una mica més ampliat, ho tenia recollit com a diàleg picaresc: «-Mumare, en Pere em toca! | -Pere, no toquis s'al·lota. | Toca'm, toca'm i et daré coca, | quan pastarem».
Equivalent en castellà: Pícame Pedro, que picarte quiero (equivalent segons J. Benejam).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1758 Mare», p. 242. Institut Menorquí d'Estudis.

Toca'm Pere, Pere toca'm, ara que el pare no ho veu

1 font, 1995.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 49. Instituto de Estudios Turolenses.

Toca'm Pere, Pere toca'm...

1 font, 2014.
Es diu quan hi ha dos persones que es molesten l'una a l'altra, per exemple entre germans.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «T», p. 327. Juli Jordà Mulet.