Mare que no cria més que mare és tia

49 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1900.

Mare que no cria, més que mare és tia

11 fonts, 1984.

Equivalent en castellà: La madre que no cría no es madre, que es tía.

Mare que dóna es pit, té s'al·lot dins s'esperit.

Lloc: Menorca.

La mare que no popa no és mare, que és tiota

3 fonts, 1936.

Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia

3 fonts, 1992.

Una mare s'ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d'ella mateixa. Si no es fa així, l'amor es distancia un poc.

La mare que no cria no és mare, que és tia

2 fonts, 1951.

Generalment es veu amb mals ulls que es donin els fills a dida, quan no hi ha causes de salut molt greus que hi obliguin. Es creu que les mares que no crien els seus fills mai no senten per ells un afecte prou fort.

Mare que no cria no és mare, que és tia

2 fonts, 1936.

Mare que no cria, més que mare, és tia

2 fonts, 1995.

Lloc: Mallorca.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Mare que, podent, a son fill no'l cria, no es mare, qu'es tia

2 fonts, 1900.

Equivalent en castellà: Madre que pare y no popa, no es madre, sino tiota.

Equivalent en castellà: Al niño su madre castíguele, límpiele y harte.

Equivalent en castellà: Buena tela hila, quien sus hijos cria.

Equivalent en castellà: El pie en la cuna, las manos en la rueca, hila tu tela y cria tu hijuela.

Equivalent en castellà: La que rastilla y da á hilar, como la que pare y da á criar.

Equivalent en castellà: Madre que no amamanta, ni se muere, ni atraganta.

Equivalent en llatí: Mater in conceptu gracida, in partu dolorosa, in lacatando laboriosa.

Equivalent en castellà: No hay tal madre, como la que pare.

Equivalent en llatí: Quae lactat mater, magis quam quae genuit.

Equivalent en llatí: Vix semi mater est quae recusat alere quod peperit (Erasme).

La mare que no cria no és mare, que és madrastra

1 font, 1999.

La mare que no cria, més que mare és tia

1 font, 1998.

Lloc: Alt Pirineu.

La mare que no cria, no és mare sinó tia

1 font, 1982.

Lloc: Penedès.

La mare que no cria, no és mare, que és tia

1 font, 2008.

La mare que no popa, no és mare, que és tiota

1 font, 1999.

Mare que odent criar son fill no el cria, no és mare sinó tia

1 font, 1927.

Lloc: Lleida.

Mare que podent a sos fills no cria, no és bona mare, que és tia

1 font, 1989.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Mare que podent criar son fill no el cria, no és mare, sinó tia

1 font, 2003.

Mare que poguent criar son fill no el cria, no és mare, sino tia

1 font, 1926.

Lloc: Lleida.

Mare que son fill no cria / no és mare, que és tia

1 font, 1947.

La faula següent conta que una ovella, per estalviar-se les angúnies del criar, va menar el seu xai a una cabra, que el va alletar. El xaiet anava entre el ramat de les cabres com un cabridet. El llop, burleta, l'increpava dient-li que aquella no era la seva mare i que devia anar-se'n amb l'ovella i entre els altres xais, encara que ella no l'hagués volgut criar com a fill. El xai se n'excusava sàviament i deia que tenia més per mare la cabra que l'ovella. De: Isop.

Font: Llibre segon.

Mare que, podent, a sos fills no cria, no és mare, que és tia

1 font, 2011.

Les madrastres, a qui els fillastres anomenaven tia, han tingut una fama poc amable.

Lloc: País Valencià.

Mare sanitosa que á son fill no cría, no es mare, ni tía

1 font, 1900.

Mare sanitosa que al seu fill no cria, no és mare, ni tia

1 font, 2006.

Mare sanitosa, / que son fill no cria, / no és mare, sino tia

1 font, 1969.

D'aquí que la dita popular condemni la mare que cerca que el seu infant sigui alletat d'altri.

Lloc: Girona.

Mare, que podent, a sos fills no cría, no's bòna mare, qu'es tía

1 font, 1928.

Lloc: País Valencià.

Qui la criança dels seus fills oblida, / no és mare, sinó dida

1 font, 1969.

Lloc: Nules.