Parlar bé no costa res

15 recurrències en 10 variants.

1. Parlar bé no costa cap diner (2011, 1 font)

Es diu quan algú ha dit alguna paraula incovenient.

Sinònim: Connexos: La paraula és plata; el silenci, or | S'agafen més mosques amb mel que amb vinagre.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 329. Web.

Reconvenció que es fa a un que parla grosserament.

Sinònim: Parlar bé, poc costa.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 467. Editorial Moll.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 935», p. 903. Columna Edicions.

Equivalent en Francès: Parler bien ne coûte rien.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 54. Robert Morel Editeur.

Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Los mandamientos. VIII», p. 124. Museu de Mallorca.

Recomana que es parli decorosament i sense ofendre (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2103 Parlar», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

Sinònim: Parlar bé no costa una merda.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.

Sinònim: Parlar bé no costa un patxo.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 150. Autoedició.

Sinònim: Parlar bé no costa res.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 936», p. 903. Columna Edicions.

Font: ME, FX, G, MR, VR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 60. Instituto de Estudios Turolenses.

Font: MR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «escatologia i netedat», p. 40. Instituto de Estudios Turolenses.

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 203. Editorial Arte y Letras.

Lloc: Petra (Mallorca).

Correu / Font Serralta, Miquel (2010). Correu electrònic.

Qui ralla bé, demostra educació.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Un projecte de:

Ajudeu-nos a millorar