Paremiologia catalana comparada digital

A Liorna, qui hi va, no en torna

31 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1877.

Qui va a Liorna no torna

4 fonts, 2007.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 51. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

A Liorna qui hi va no en torna

2 fonts, 2010.
Antigament, el comerç d'Eivissa amb Itàlia, pel port de Liorna, era actiu. Podria referir-se la frase als encants d'aquella terra, que retenia els qui la visitaren.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «L», p. 125. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Petra (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A Liorna, qui hi va no en (o no hi) torna

2 fonts, 1993.
Ciutat toscana, port de mar, de molt mala fama. Evasiva a la pregunta «On vas?».
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 483. Edicions 62.
Liorna: Ciutat de Toscana. Port de mar. Mala fama té aquesta ciutat, o cum-alre-no la travessia cap a ella si hem judicar-ho per aquest refrany o per les locucions menorquines (d'ús corrent també a Mallorca): «vés-te'n a Liorna» o «enviar a Liorna», usuals per enviar a algú a «filar», a mal viatge.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1577 Liorna», p. 219. Institut Menorquí d'Estudis.

A Liorna, qui hi va, no en torna

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 13», p. 390. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 147. Consell de Mallorca.

Qui va a Liorna ja no torna

2 fonts, 2010.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 11. Refranys geogràfics». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui va a Liorna, no torna

2 fonts, 2010.
Liorna és el nom en català de la ciutat italiana de Livorno, situada a la Toscana.
Http://lesfinestresdeltemps.balearweb.net/post/94488.
Jamasca66 (2010): Les finestres del temps «Vés-te'n a Liorna!». Web.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 39. Setmanaris i Revistes, SL.

A Aliorna, que qui va, no torna

1 font, 2022.
Liorno, un dels ports més importants d'Itàlia amb qui els mallorquins vam tenir tractés però també una gran rivalitat.
Sastre, Jaume (2022): «https://twitter.com/vagadefam/status/1480397384224026626». Twitter.

A Liorna / qui hi va no hi torna

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tornar», p. 124. Edicions Polígrafa.

A Liorna el que hi va no en torna

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.

A Liorna qui no hi vá no torna

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 432. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

A Liorna, / qui hi va no torna

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.12. Topònims», p. 218. Editorial Moll.

A Liorna, / qui hi va, no torna

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). II. Forasters», p. 323. Institut Menorquí d'Estudis.

A Liorna, que es qui va no torna

1 font, 1996.
Lloc on te solen enviar, quan molestes.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 116 «Espigolant dins l'antigor. Mots i Dites», p. 35. S'Unió de S'Arenal.

A Liorna, qui hi va no torna

1 font, 2008.
Expressió popular.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «6.Llocs. 6.1. Ciutats i pobles. Refranys», p. 242. Editorial Moll.

A Liorna, qui hi va, no torna

1 font, 1984.
Expressió popular.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A Liorna, qui va allà no torna

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Altres», p. 56. Consell Insular de Menorca.

Anar-se'n a Liorna, que qui hi va no torna

1 font, 1984.
Molt enfora.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 20. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bambo de Liorna, que bambo va i bambo torna

1 font, 2021.
Quan algú és bambo, per molt que viatgi difícilment millora.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 110. Institut d'Estudis Eivissencs.

Bambu de Liorna, que bambu va i bambu torna

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 7, setembre-octubre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 114. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Lo que va a Liborna, jamai no s'en tonna

1 font, 1967.
Simple question d'assonance, de richesse verbale, qui se prêtent à d'innombrables variantes.
Equivalent en francès: Celui qui va à Libourne n'en revient jamais (trad.).
Font: Radio, 25 Février 1965.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans», p. 18. Revue Folklore.

Se'n va a Liorna, que qui hi va, no torna

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. S», p. 116. Consell de Mallorca.

Ves allà a Liorna! Que qui hi va no torna

1 font, 1984.
No voler-lo veure més.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 140. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ves-te'n a aliorna! Qui hi va no torna

1 font, 2024.
Expressions per engegar a dida.
Sinònim: Engegar a dida.
Joana (2024): «https://x.com/Joanna41919867/status/1806678074349510873». Twitter.