Paremiologia catalana comparada digital

A qui tria i s'enganya, sant Pere l'escanya

24 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1900.

A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya

5 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 82. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Error», p. 130. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Veg. Qui reparteix s'endú la millor part.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «sant pere». Editorial Barcanova.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 857. Web.
Escoger. Amb errades de transcripció: "A qui tria i s'enganya, San [sic] Pere l'escanya"
Equivalent en castellà: El que mucho escoge, lo peor coge.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 32». Autoedició.

A qui tria i s'enganya, sant Pere l'escanya

4 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Primer són les meves dents que mos parents.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1763», p. 109. Columna Edicions.
Escanyar = apallissar, batre, castigar. És de ser molt burro equivocar-se havent tingut l'oportunitat de no fer-ho.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 190. Web.

A qui tría y s'enganya, sant Pere l'escanya

2 fonts, 1900.
No es pas de bon tó, fer de sant Pere un escanya tontos.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
No es pas de bon tó, fer de sant Pere un escanya «tontos».
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 21. Editorial Rourich.

Qui tria i s'enganya, prou burro és

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Octubre», p. 25. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Al que tria i s'enganya, sant Pere li trau els ulls amb una canya

1 font, 1992.
Sinònim: A qui fa les parets i s'enganya, sant Pere li trau els ulls amb una canya.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1758», p. 108. Columna Edicions.

Al que tria i s'enguanya, Sant Pere li trau els ulls amb una canya

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 212. Universitat Miguel Hernández.

Al que tría y s'enganya, Sen Pere li trau els ulls en una canya

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.

Qui en fa la part i s'enganya, sant Pere l'escanya

1 font, 1935.
El qui cura de repartir o dividir una cosa és de bon sentit que procuri no quedar ell perjudicat aci; barallar-se amb ell és el màxim que es pot demanar. També s'aplica quan algú renyeix amb el que deu ajudar-lo o afavorir-lo. Barallar-se amb sant Pere representa tancar-se la porta del cel.
Sinònim: Al qui parteix i s'enganya, sant Pere li treu els ulls amb una canya.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 160. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui es fa la part i s'enganya, sant Pere l'escanya

1 font, 1999.
Normalment, qui fa les parts se n'aprofita.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 551. Edicions 62.

Qui fa la part i s'enganya, sant Pere lo hi ensenya

1 font, 1992.
Sinònim: Qui migparteix i s'enganya, sant Pere li trau un ull | Primer són les meves dents que mos parents.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 996», p. 915. Columna Edicions.

Qui fa les parts i s'enganya, / Sant Pere l'escanya

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui fait les parts et se trompe, / Saint Pierre l'étrangle.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 368. Robert Morel Editeur.

Qui fa les parts i s'enganya, Sant Pere l'escanya

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Qui fa les parts, i s'enganya, / Sant Pere l'escanya

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enganyar», p. 21. Edicions Polígrafa.

Qui tria i s'engania, Sant Martí le treu es vis

1 font, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Qui tria i s'enganya, / Sant Pere l'escanya

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escanyar», p. 159. Edicions Polígrafa.