Paremiologia catalana comparada digital

Al dir no li feren casa

19 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1910.

Al dir no li feren casa

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 12. Editorial Arte y Letras.
No cal fer cas del que diu i murmura la gent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 465. Editorial Moll.
No hi ha que fer cas de lo que diuen. —Això és un dir… —Pos al dir no li feren casa.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 255. Societat Castellonenca de Cultura.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

Al dir, no li feren casa

2 fonts, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 58. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 116. Edicions Víctor.

Al dir, no li van fer casa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
El que importa són els fets.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 392. Edicions 62.

Al dí no li van fe cas

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Al dî, no li fan fe casa

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.

Al dir «no», li van fer casa

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Casa», p. 70. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Al dir no li feren casa, i sempre dormia al ras

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

Al dir no li van fe cas

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Al dir no li van fer casa

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 113. El Llamp.

Al dir no li van fer casa y's va quedar al ras

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 244, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Al dir no li van fer la casa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Al dir no, li feren casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1266», p. 760. Columna Edicions.

Al dir, no li feren la casa

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Avec des paroles, on ne vous abîme pas la maison.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 360. Robert Morel Editeur.

Al dir, no li varen fer casa

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'auca del pagès», p. 21. Autoedició.