Paremiologia catalana comparada digital

Als quinze anys no hi ha dona lletja

30 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1886.

Cap noia és lletja als quinze anys

9 fonts, 1987.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, Núm. 208 (abril'96) «REFR. CAT. DE L'AMOR, LA DONA I EL MATRIMONI (3)», p. 65. Caprabo.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA DONA I L'HOME. LA BELLESA I EL SEXE», p. 18. L'Avui / El Punt Avui.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 24. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 194. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 62. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Año.
Equivalent en castellà: No hay quince años feos.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 9». Autoedició.

Als quinze anys no hi ha dona lletja

4 fonts, 1980.
És l'edat en què la bellesa física es manifesta plenament.
Sinònim: Similars: La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai | Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 656. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Bella / Hermosa / Lletgessa / Geperut», p. 227. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 64. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 48. J. Huguet Pascual, editor.

A quinze anys, cap dona és lletja

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1699», p. 597. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
La joventut supleix la bellesa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 255. Edicions 62.

Als quinze anys, cap dona és lletja

3 fonts, 1997.
La juventud tiene su hermosura particular.
Equivalent en castellà: No hay quince años feos.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 23. Comercial Denes, SL.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Amb referència a les dones, n'hi ha per triar i remenar.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

A quinze anys no hi ha cap dona lletja

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 35. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

A quinze anys / no hi ha dona lletja

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lleig», p. 155. Edicions Polígrafa.

A quinze anys cap dòna és lletja

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: No hay quince años feos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 787. Antoni López, Editor.

A quinze anys, cap dona és llétja

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Minyones - Fadrines», p. 6. Impremta Catalònia.

A quinze anys, cap dona es lletja

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.

Als dihuit anys ninguna dona es lleja

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 32. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Als quince anys, ninguna dòna es lleja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 16. Editorial Arte y Letras.

Als quinze anys, cap dona lletja

1 font, 1979.
Exalsant la bellesa de la joventut.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 51. Autoedició.

Als quinze anys, no hi ha dona lletja

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 110. Editorial l'Esquer.

No hi ha dona que sigui lletja

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «N», p. 40. Autoedició.