Paremiologia catalana comparada digital

Altres temps, altres costums

24 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Altres temps, altres costums

12 fonts, 1951.
Tot canvia, res dura per sempre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.4. Costum. Refranys», p. 430. Editorial Moll.
Tot canvia. Res dura per a sempre.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 115 «Espigolant dins l'antigor (XII). Mots i Dites», p. 33. S'Unió de S'Arenal.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1135. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 281», p. 278. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Autres temps, autres moeurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 378. Robert Morel Editeur.
Sinònim: Veg. Costums fan lleis.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «temps». Editorial Barcanova.
Amb el temps, les coses canvien.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 188. Edicions 62.
Equivalent en francès: Autres temps, autres coutumes.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Moralitat», p. 49. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 64. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 238. Zenobita Edicions.
Each succeeding generation has its own way of life and standard of behaviour.
Sinònim: Les lleis segons el temps. [S&C: 48].
Equivalent en anglès: Other times, other manners. [EPE: 547] - [S&C: 48].
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 57. Web.
Recomienda saber adaptarse a los cambios, así como a los nuevos hábitos y costumbres.
Sinònim: Les lleis segons el temps. [S&C: 48].
Equivalent en castellà: A nuevos tiempos, nuevas costumbres. [DG: I i IX] - [S&C: 48].
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 57. Web.
Sinònim: Les lleis segons el temps. [S&C: 48].
Equivalent en castellà: A nuevos tiempos, usos nuevos. [MK: 13.977].
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 57. Web.
Amb el temps, les coses canvien | Tot recordant-nos de la saviesa de Montesquieu, cal tenir present que els usos canvien no sols amb el pas del temps sinó també en funció de l'espai.
Sinònim: Les lleis segons el temps. [S&C: 48].
Equivalent en castellà: A otros tiempos, otras costumbres. [MK: 13.976].
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 57. Web.
Sinònim: Les lleis segons el temps. [S&C: 48].
Equivalent en francès: Autres temps, autres moeurs. [DG: I i IX] - [S&C: 48].
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 57. Web.
Adaptabilitat.
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Continuïtat / Mudança.
Font: [P: II, 5090].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Equivalent en llatí: Tempora mutantur et nos mutamur in illis.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Tiempo.
Equivalent en castellà: Otros tiempos, otras costumbres.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 65». Autoedició.

Cada temps sos costums

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1135. Editorial Selecta-Catalonia.
Cada època té les seves maneres de fer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 188. Edicions 62.

Altres temps, altres costums

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 67. AJL.

Altres temps…, altres costums

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Atres temps, atres costums

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 31. Editorial Arte y Letras.