Paremiologia catalana comparada digital

Anar com unes debanadores

30 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1915.

Anar com unes debanadores

9 fonts, 1926.
Moure's veloçment d'una part a l'altra.
La mare de Eufracieta… traen les sarpes com una condenada, anava per aquella casa com unes debanadores, que pareixia un rabo de ayre, Rond. de R. Val. 45.
Sinònim: Semblar unes debanadores.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Debanadora Loc». Editorial Moll.
A tota. Fent molta via en el seu treball.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.1 Anar i venir. Dites», p. 460. Editorial Moll.
Agitar-se / estar inquiet.
El seu pensament anava com unes debanadores i no aconseguia fixar les idees / Tot ell anava com unes debanadores de nerviós que estava.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Agitar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Assenyalaven la persona camallarga i de caminar desgavellat. Les debanadores antigues eren fetes ordinàriament de canya, barretes o troncs prims de fusta, articulats entre sí i en fer-les girar feien tot de moviments estranys i esbardinats. El poble ha tingut un marcat interès per les formes i l'ús que es feia de les eines, aparells i enginys de treball que utilitzaven artesans i mestres d'ofici. Sabia treure'n suc suficient per tal de fer-ne comparances i ridiculitzar els defectes de la gent.
Sinònim: Caminar com unes debanadores.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Com i qui ha engendrat les locucions», p. 28. Universitat Politècnica de Catalunya.
Desgavellat, bellugadís. Camallarg. Moure exageradament les cames i braços en caminar. Moure's molt.
Sinònim: Semblar unes debanadores | Caminar com unes debanadores.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 126. Universitat Politècnica de Catalunya.
Moure's veloçment.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 15. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Moure's veloçment d'una part a l'altra (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «851 Debanadores», p. 126. Institut Menorquí d'Estudis.
Agitar-se.
Sinònim: Moure's, batzegar, sotragar, no parar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 24. Edicions 62.
Agitar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Moviments del cos. Agitar-se», p. 64. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 22. Edicions Víctor.

Anar com unes debaneres

2 fonts, 2012.
Anar d'una banda a l'altra, atribolar-se. D'expressions sorgides del món del tèxtil n'hi ha a manta. I més si tenim en compte tot el procés: des de l'animal (ovella, cuc de seda…) fins a les peces de roba acabades. D'altres, però, han anat perdent vigència i avui ja no les reconeixem.
Prat Fernàndez, Cesc (2022): «De quan qui feia mantes, s'enriquia. Tants caps, tants barrets: locucions tèxtils per no perdre el fil», p. 52. Vallesos.
Anar d'una banda a l'altra, atribolar-se. En aquest apartat de l'exposició hauríem pogut reproduir les locucions més originals o les que els joves no han sentit mai.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Prat i Fernàndez, Cesc (2012): Made in Sabadell. Calidoscopi «Calidoscopi. Sabadell, dit i escrit - Locucions tèxtils… per no perdre el fil», p. 137. Web.

Aná com unes debanadores

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Aná com unes demanadores.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aná com unes demanadores

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Sinònim: Aná com unes debanadores.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Anar amb unes debanadores

1 font, 2020.
Agitar-se, moure's veloçment d'una part a l'altra, batzegar, sotragar. Debanadora: aparell compost d'una mena de barretes o canyes, que té forma cònica i serveix per debanar el fil.
Cesire (2020): CESIRE «Recull de modismes i frases fetes relacionades amb la tecnologia - https://docs.google.com/document/d/1esPuFvS75ccHzBinoS7fzTwhCCsjDmH7/edit», p. 1. Web.

Anar com uns davanadors

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 20. Editorial Arte y Letras.

Ballar com unes debanadores

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

Caminar com unes debanadores

1 font, 1979.
Assenyalaven la persona camallarga i de caminar desgavellat. Les debanadores antigues eren fetes ordinàriament de canya, barretes o troncs prims de fusta, articulats entre sí i en fer-les girar feien tot de moviments estranys i esbardinats. El poble ha tingut un marcat interès per les formes i l'ús que es feia de les eines, aparells i enginys de treball que utilitzaven artesans i mestres d'ofici. Sabia treure'n suc suficient per tal de fer-ne comparances i ridiculitzar els defectes de la gent.
Sinònim: Anar com unes debanadores.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Com i qui ha engendrat les locucions», p. 28. Universitat Politècnica de Catalunya.
Desgavellat, bellugadís. Camallarg. Moure exageradament les cames i braços en caminar. Moure's molt.
Sinònim: Anar com unes debanadores | Semblar unes debanadores.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 126. Universitat Politècnica de Catalunya.

Córrer com unes debaneres

1 font, 2023.
És prima, va ben dreta i corre com unes debaneres per anar a buscar una foto o un àlbum que acabin d’il·lustrar allò que ens diu.
Prat, Cesc; Macià, Jaume (2023): Vallesos, 25, p. 36-37 «Maria Massana, la nena que jugava al carrer amb Pere Casaldàliga». Vallesos.

Dóna més voltes que una debanadora

1 font, 1995.
Que va d'un lloc a l'altre sense ordre ni concert.
Camprubi i Plans, Josep (1995): La clau de girar la fàbrica. Recull de fraseologia popular fabril, fets i anècdotes del món industrial «Vocabulari tèxtil. Preparació. Tissatge», p. 99. Autoedició.

Fené com unes debanadores

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà (Mallorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/75/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mourer's com unes devenedores

1 font, 1919.
Popular. De: Burgas i Darnés, Agustí.
Lloc: Figueres.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0013 «Comparacións - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360180». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Que unes debanadores

1 font, 2003.
Rodar més.
Roda més que unes debanadores.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Comparacions». Web.

Roda mes que unes devanadores

1 font, 1917.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rodar com a debanadores

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1822. Publicacions de la Universitat de València.

Rodar com una debanadora

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1822. Publicacions de la Universitat de València.

Rodar com unes debanadores

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1822. Publicacions de la Universitat de València.

Voltar com unes debanadores

1 font, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 138. Editorial Selecta-Catalonia.

Voltar com unes devanadores

1 font, 1917.
De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0005 «206 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356292». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.