Paremiologia catalana comparada digital

Bon nas, bon compàs

54 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1928.

Bon nas, bon compàs

23 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Desembre», p. 19. Ajuntament de Cocentaina.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. B», p. 122. Edicions Tívoli.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Parts del cos», p. 55. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 86», p. 378. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Signifiquen que les persones que tenen el nas gros solen ésser intel·ligents o simpàtiques.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Segons la llei de les proporcions del naturalista francès Lamarck, es diu que qui té gran el nas és perquè tot en ell és gran.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 200. Web.
Diuen que les persones que tenen el nas gros són simpàtiques i intel·ligents.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 55. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Frases populars». Web.
Lloc: Xixona (Alacantí).
López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.
Lloc: Montsià.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 127. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Pedreguer (Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 204. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/35909/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-viii». Diari la Veu.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). VII. Compás. Refranes», p. 28. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 81. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Superstició no comprovada.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 368. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. B», p. 120. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Parts del cos», p. 74. Revue Catalane.

Qui té bon nas, té bon compàs

3 fonts, 1950.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). VII. Compás. Refranes», p. 28. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Bon nas, bon compas

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «B», p. 36. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
3. De base lexico-semantica. Anafora o repeticio (començar diverses oracions o expressions en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 18. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Bon pas bon compàs i descansat arribaràs

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Consell al traginer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 525. Edicions 62.

Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1125. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.

Bon pas, bon compàs

2 fonts, 2012.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. B», p. 122. Edicions Tívoli.

Conforme el nas, el compàs

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Condicions físiques, salut o malalties. Vellesa i la mort», p. 110. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 204. Universitat Miguel Hernández.

A bon nas, bon compàs

1 font, 1989.
I, més encara referits a apariències externes… Mira a tresull.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 113. Autoedició.

A tant de nas, tant de compàs

1 font, 2021.
Comparació entre el nas i el penis.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 24. Autoedició.

Bòn nas, bòn compas

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 37. Editorial Arte y Letras.

Bon nas, bon compás

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «B», p. 15. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Bon pas i bon compàs, i descansat tocaràs

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Bon pas, bon compàs i descansat arribaràs

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. B», p. 122. Edicions Tívoli.

Com el nas, el compàs

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com té el nas, té el compàs

1 font, 2011.
Possiblement és una dita sense més raó ni itenció de ser que la rima fàcil, però hi ha qui hi veu una referència al membre viril.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.2. El cos humà. Nas», p. 69. Eixam Edicions.

Conforme el nas, el compas

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 41. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Conforme és el nas, és el compàs

1 font, 2021.
Lloc: El Carxe.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

De tal nas, tal compas

1 font, 2021.
Referint-se a la mida del penis.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «D», p. 62. Autoedició.

Qui té bon nas / té bon compàs

1 font, 1969.
Lloc: Vinaròs, Altea, Albaida.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas, nassos», p. 278. Edicions Polígrafa.

Qui té bon nas té bon compàs

1 font, 2024.
Tenir un nas gros és una cosa positiva.
Lloc: cat. val.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Nas», p. 301. Llibres de l'Index, S.A.

Qui té bon nas, / té bon compàs

1 font, 2010.
Lloc: Almoines (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Segons el nas, el compàs

1 font, 2013.
Bru (2013): «https://twitter.com/bruboixcremades/status/405817874419552257». Twitter.