Paremiologia catalana comparada digital

Bona cara i fets dolents

25 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1883.

Bona cara i dolents fets

5 fonts, 1967.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «664», p. 195. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 984», p. 682. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Darrere la creu hi ha el diable.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cara». Editorial Barcanova.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Bona cara i mals fets

5 fonts, 1951.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 35. Comercial Denes, SL.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 80. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bona cara i fets dolents

3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Cara de beato y uñas de gato.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 48. Editorial Pòrtic.
Equivalent en esperanto: Vizaĝo agrabla kaj ungo diabla.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 8. Associació Catalana d'Esperanto.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 760 | Cara de beato y uñas de gato.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cara», p. 36. Edicions 62.

Bona cara i mals afets

1 font, 2010.
(Fets). Hipocresia.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Bona cara i mals fets (o fets dolents)

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.

Bona cara i mals fets (o fets dolents) passa endavant

1 font, 1999.
Dit dels hipòcrites.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.

Bona cara i mals fets, a cada moment veus

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «B», p. 30. Ajuntament d'Alzira.

Bona cara y dolents fets

1 font, 1883.
Sinònim: Unglas de gat y cara de beat | Llepar ab la boca y mossegar ab la cua | Per davant la garagara, y al detrás la punyalada.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 44. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Bòna cara y mals fets

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 36. Editorial Arte y Letras.

Bona cara y mals fets

1 font, 2013.
Se diu del hipócrita que amb cara d'amich, es un traidor.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. B», p. 3. Cultura Popular de Menorca.

Fer bona cara i mal joc

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1169. Editorial Selecta-Catalonia.

Fer bona cara i mals fets

1 font, 2020.
Ho diu el malalt a qui se li pondera bona cara.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tenir bona cara i mals fets

1 font, 2020.
Ho diu el malat a qui volen animar dient-li caritativament que té bona cara.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 70. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tenir bona cara i mals resultats

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 113. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Tenir bona cara y dolents fets

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Tener cara de beato y uñas de gato.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 189. Imp. de J. Horta.