Paremiologia catalana comparada digital

Cada bugadó, un esquinçó

24 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1914.

Cada bugadó, un esquinçó

4 fonts, 1914.
Ho diuen parlant d'empreses o feines en què se surt perdent cada vegada que les emprenen.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bugadó Refr». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 77. Pagès Editors.
Equivalent en francès: A chaque savonnage, une déchirure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 278. Robert Morel Editeur.
Equivalent en castellà: Cada coladita, una rasgadita.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. C», p. 792. Antoni López, Editor.

A cada bugadot, un esquinçot

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1724», p. 403. Columna Edicions.
El temps tot s'ho enduu i aquest refrany ens recorda que la situació empitjora amb els anys, amb cada canvi o circumstància nova, en el sentit que ens retallen béns i drets ja reconeguts.
Sinònim: A cada bugada es perd un llençol.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
El temps ho malmena tot.
Sinònim: A cada bugada es perd un llençol | A cada casa es perd un llençol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 264. Edicions 62.

Cada rentó, un esborrincó

2 fonts, 1926.
Es diu referint-se al fet de sofrir fracàs o pèrdues cada vegada que s'intenta fer una cosa.
Sinònim: Cada rentó, un esquinçó.
Lloc: men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rentó Refr». Editorial Moll.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esborrincó Refr». Editorial Moll.
Significa el fet de sofrir fracassos o pèrdues cada vegada que s'intenta fer una cosa (D.). Vegi's n. 485.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2395 Rentó», p. 326. Institut Menorquí d'Estudis.

Cada rentó, un esquinçó

2 fonts, 1926.
Es diu referint-se al fet de sofrir fracàs o pèrdues cada vegada que s'intenta fer una cosa.
Sinònim: Cada rentó, un esborrincó.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rentó Refr». Editorial Moll.
Lloc: Empordà, Pineda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esquinçó Refr». Editorial Moll.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 172. Museu de Vilafranca.

A cada bugadó / un esquinçó

1 font, 1967.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bugadó», p. 318. Edicions Polígrafa.

Cada bugadó, un esquinsó

1 font, 1917.
Sinònim: Cada bugadó, un esquinçó.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 172. Editorial Trabucaire.

Cada rentó / un esborrincó

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLII.- Robes, vestuari», p. 330. Institut Menorquí d'Estudis.

Cada rentó un esborrinó

1 font, 1970.
Sinònim: Cada rentó un esquinçó.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rentó», p. 149. Edicions Polígrafa.

Cada rentó un esquinçó

1 font, 1970.
Sinònim: Cada rentó un esborrinó.
Lloc: Manresa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rentó», p. 150. Edicions Polígrafa.

Cada rentó un esquinsó

1 font, 1923.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1923): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIX. Manresa, juliol de 1923, núm. 81», p. 392. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Cada rentó un esquinxó

1 font, 1984.
Una desgràcia, darrera s'altra.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Robes. Vestuari», p. 272. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cada rentó, / un esborrincó

1 font, 1968.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esborrincó», p. 130. Edicions Polígrafa.

Cada rentó, / un esquinçó

1 font, 1968.
Lloc: Manresa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esquinçó», p. 301. Edicions Polígrafa.

Cada rentó, un esborricó

1 font, 2008.
A Menorca ho diuen per fer veure que la roba s'esquinça, cada vegada que la renten.
Lloc: Menorca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.4. Feines casolanes. Refranys», p. 65. Editorial Moll.

Cada rentor, un esquinçó

1 font, 1992.
Sinònim: A cada bugador, un esquinçot.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 474», p. 626. Columna Edicions.