Paremiologia catalana comparada digital

Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres

25 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1919.

Cent moliners, cent teixidors i cent sastres, tres-cents lladres

3 fonts, 1992.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «C», p. 36. Ajuntament d'Alzira.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2039», p. 177. Columna Edicions.
El moliner cobrava el dret de moltura, regulat per la llei, i són tradicionalment criticats per la seva manca d'honradesa en calcular les mesures.
Sinònim: De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Cent sastres, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1123. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 363. Edicions 62.

Cent sastres, cent moliners, i cent teixidors són tres-cents lladres

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 40. Editorial Selecta-Catalonia.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Cent moliners, cent teixidors i cent sastres, trescents lladres

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 40. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Cent moliners, cent teixidors i cent sastres: tres-cents lladres

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 92. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cent moliners, cent teixidors y cent sastres, trecents lladres

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. C», p. 314. Editorial Arte y Letras.

Cent sastre, cent sabaters i cent moliners fan tres-cents lladres

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Cent sastres i cent teixidors, dos cents robadors

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. El sastre pobre», p. 95. Editorial Ausa.

Cent sastres, / cent moliners / i cent teixidors, / tres-cents lladregots

1 font, 1992.
Sinònim: Què tal és el sastre que coneix el panyo | Set sastres, / set sabaters / i set teixidors, / vint-i-un lladres.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 453», p. 862. Columna Edicions.

Cent sastres, / cent moliners, / cent teixidors, / tres-cents lladregots

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sarusses», p. 63. Edicions Polígrafa.

Cent sastres, cent botiguers i cent moliners, tres-cents lladres

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Molí i moliners», p. 88. J. Huguet Pascual, editor.

Cent sastres, cent moliners i cent teixidors, tres-cents lladregots

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. L'ofici», p. 62. Pagès Editors.

Cent sastres, cent moliners i cent teixidors, tres-cents lladres

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Robatori», p. 124. Edicions Tres i Quatre.

Cent sastres, cent moliners y cent teixidors trescents lladregots

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.

Cent sastres, cent moliners, cent teixidors, / tres-cents lladregots

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Teixidor», p. 49. Edicions Polígrafa.

Cent sastres, cent retors i cent moliners; tres-cents lladres

1 font, 1989.
Com que qui no treballa no menja; parlant d'oficis concrets, o del treball en general, la llista és ampla. Nomenen oficis.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 52. Autoedició.

Cent sastres, cent sabaters i cent moliners, fan tres-cents lladres

1 font, 2008.
Refrany que suposam molt mentider.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.6. Menestrals.2.6.3. Sastres. Refranys», p. 72. Editorial Moll.

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, / tres-cents lladres

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Cent tailleurs, cent tisserands et cent meuniers, / trois cents voleurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els oficis / Les métiers», p. 614. Robert Morel Editeur.

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, fan tres cents lladres i res més

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. El sastre pobre», p. 95. Editorial Ausa.

Cent sastres, cent teixidors i cent moliners: tres-cents lladres

1 font, 1992.
El moliner cobrava el dret de moltura, regulat per la llei, i són tradicionalment criticats per la seva manca d'honradesa en calcular les mesures.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Moliner», p. 90. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.