Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 141. Seuba Edicions.
D'on vingué l'ase, vindrà l'albarda
22 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1896.
D'allà hon vingué l'ase vindrà la albarda
2 fonts, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
D'on vinga l'ase, vindrà l'albarda
2 fonts, 1980.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
D'on vingué l'ase, vindrà l'albarda
2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
D'on vingué s'ase vindrà s'aubarda
2 fonts, 1993.
Després d'una desgràcia arribarà el consol.
Lloc: Menorca.
Vol dir que no hem d'esser desconfiats i que com ha vingut la desgràcia, vindrà el consol.
D'ahon vingué l'ase, vindrá l'aubarda
1 font, 1900.
D'ahont vingué l'ase, / vindrà l'albarda
1 font, 1910.
D'ahont ha vingut lo principal, vindrá l'accessori.
Equivalent en castellà: Do vino el asno, vendrá la albarda.
D'ahont vingué s'ase vindrá s'aubarda
1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
D'aon vinga l'ase, vindrá l'albarda
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
D'on vindrà l'ase vindrà l'albarda
1 font, 2008.
D'on vindrà l'ase, vindrà l'albarda
1 font, 2011.
Ase: Pare. Albarda: Fill. Segons l'ambient familiar, laboral, acadèmic, etc. —d'on vindrà l'ase—, serà el caràcter i tot l'altre —l'albarda— de cadascú.
Sinònim: De pare dolçainer, fill ballador | De pare dolçainer, fill músic.
Lloc: País Valencià.
D'on vingué l'ase / que vinga l'albarda
1 font, 1966.
D'on vingué l'ase / vindrà l'albarda
1 font, 1966.
D'on vingué l'ase que vinga l'albarda
1 font, 1987.
D'on vingué s'ase, vindrà s'albarda
1 font, 1984.
Qui té un vici arrelat, és difícil deixar-lo.
Lloc: Menorca.
D'on vingui l'ase, vindrà l'albarda
1 font, 2003.
De ahont vingué l'ase vindrá l'albarda
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
De on vingue l'ase vindrá l'ubarde
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
De un vingué l'ase vindrá tambe la ubarde
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.