Paremiologia catalana comparada digital

De cul arreres

26 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1839.

Anar de cul arreres

3 fonts, 1967.
(Anar) retrocedint / (anar) caminant en direcció oposada.
Anava de cul arreres sense mirar que podia caure / Caminava de cul arreres per a fer-se el graciós / Si segueixes anant de cul enrere cauràs / Anava de cul endarrere imitant una criatura.
Sinònim: A recules.
Font: R-M / * / * / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Recular». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Recular en lloc d'avençar.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cul 10», p. 301. Edicions Polígrafa.
Deure diners.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cul m.», p. 119. Edicions 62.
Anar perdent forces, prestigi, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cul m.», p. 119. Edicions 62.
Anar curt de diners.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cul m.», p. 119. Edicions 62.

De cul arreres

3 fonts, 1995.
Per entrar al cotxe havia d'anar sempre de cul arreres.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 45. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 188. Universitat Miguel Hernández.
Retrocedint.
Sinònim: Veg. De recules.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 110. Edicions 62.

Anar com els escarabats, de cul arrere

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 323», p. 125. Columna Edicions.

Anar cul arrere

1 font, 2004.
Anar perdent diners, prestigi, força, etc.
Aquesta casa des que se li ha mort el pare, va cul arrere / Des de fa un any el negoci va cul arrere.
Sinònim: Anar a menys.
Font: A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Empobrir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Anar cul-arreres

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Andar á reculones.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. A», p. 164. Imp. de J. Horta.

Anar de cul arrera

1 font, 1966.
Anar en darrera.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Anar de cul arrera», p. 204. Edicions Polígrafa.

Anar de cul arreras

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0009 «140 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358113». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Anar de cul arrere [o de cul enrere, o cul endarrere]

1 font, 2008.
Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Caminar de cul enrere

1 font, 1999.
Empitjorar en lloc de progressar.
Sinònim: Caminar com es crancs | Caminar de cul per terra.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie B. Empitjorar», p. 146. Hora Nova.

Cul arrera

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Reculando.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. C», p. 204. Imp. de J. Horta.

Cularrèras

1 font, 1839.
Adv. mod. Reculand.
Equivalent en castellà: Á reculones.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cularrèras», p. 609. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Reculand.
Equivalent en francès: À reculons.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cularrèras», p. 609. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Reculand.
Equivalent en italià: A ritrorso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cularrèras», p. 609. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Reculand.
Equivalent en llatí: Retrocundo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cularrèras», p. 609. Impremta de Josep Torner.

De cul arrere

1 font, 1997.
Caminant endarrere.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Moviments del cos. Manera de moure's», p. 66. Edicions 62.

De cul erreres

1 font, 2022.
Lloc: Manresa.
Trutx PISTeCh (2022): «https://twitter.com/trutx/status/1488620241471131656». Twitter.

De cul-arreres

1 font, 1968.
Si vols entrar l'auto fins aquí, ho has de fer cul-arreres, perquè aquest carrer és de direcció contrària.
Sinònim: Cap enrera, sense tombar-se.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 55. Editorial Claret.

Fa com los cranchs: camina cul arreres

1 font, 1910.
Se diu de qui, en lloch de prosperar, va de mal a pitjor.
Equivalent en castellà: Andar pa atrás como er cangrejo (Andalús).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Cranch. Modisme», p. 417. L'Avenç.
Se diu de qui, en lloch de prosperar, va de mal a pitjor.
Equivalent en francès: Aller comme les écrevisses.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Cranch. Modisme», p. 417. L'Avenç.
Se diu de qui, en lloch de prosperar, va de mal a pitjor.
Equivalent en portuguès: Andar para traz como o carangueijo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Cranch. Modisme», p. 417. L'Avenç.