Loc. adv. Fa referència a un temps llunyà o a una cosa vella o antiga. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Sinònim: (Ésser una cosa) de quan Judes era fadrí i sa mare festejava | L'any de Maria Castanya | (Ésser) més antic que Noè.
Equivalent en francès: Etre du temps que Berthe filait.
Font: PCC.
Loc. adv. Fa referència a un temps llunyà o a una cosa vella o antiga. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Sinònim: (Ésser una cosa) de quan Judes era fadrí i sa mare festejava | L'any de Maria Castanya | (Ésser) més antic que Noè.
Equivalent en portuguès: O tempo em que as pombas falhanào na montanya Dodone | La vai quanto Marta fiou.
Font: PCC.
Loc. adv. Fa referència a un temps llunyà o a una cosa vella o antiga. Marta: Nom propi de dona que deriva del llatí «Martha», el qual prové de l'hebreu i aquest, al seu torn, deriva de l'arameu «marta» 'senyora'. Aquest nom que apareix al Nou Testament simbolitza la vida activa o material.
Sinònim: (Ésser una cosa) de quan Judes era fadrí i sa mare festejava | L'any de Maria Castanya | (Ésser) més antic que Noè.
Equivalent en sicilià: Passá u temp ch'Betta f 'láva.
Font: PCC.