Paremiologia catalana comparada digital

Del temps que na Marta filava

27 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1858.

Del temps que na Marta filava

2 fonts, 1979.
Anticuat, antic, remot.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 114. Universitat Politècnica de Catalunya.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 859. Web.

Quin temps era aquell que Marta filava!

2 fonts, 1935.
Ponderatiu del temps passat.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 123. Editorial Selecta-Catalonia.
Alusión romántica al tiempo pasado.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 91. Museu de Mallorca.

Quin temps era aquell, que na Marta filava!

2 fonts, 1984.
Es diu en to d'enyorança del temps passat, en què diuen que les coses anaven millor que en el present (D.).
«Na Marta que filava» devia esser per a nostres avantpassats una mena de Laquesis, la Parca grega que filava (Lachesis net) la vida de l'home, la bona temporada de la vida (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2674a Temps», p. 360. Institut Menorquí d'Estudis.
Enyorança d'un temps passat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Q. Variats», p. 112. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Enyorança d'un temps passat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Noms propis», p. 246. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Temps era temps, que Marcos filava

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 661 «Refranyer popular», p. 22. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.

Del temps que Marta filava

1 font, 1935.
Temps passat, remot, indefinit, però sempre tingut com a bo i sospirat i envejat. Marta, en aquest cas i gairebé en tots en què s'usa la parèmia, es refereix al sentit de mare o sigui la Marta derivada de la vella «matrae» ibèrica. Explicat amb més detall a l'original.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 123. Editorial Selecta-Catalonia.

En aquells temps que Na Marta filava

1 font, 1979.
Moltes velles filaneres tenien deformat cap avall el llavi inferior, de tants anys de passar-s'hi els dits i treure'n saliva per ensalivar. Era creença que totes estaven «gastades del pit».
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Del fil, el nus i el cabdell. Del fil», p. 131. Universitat Politècnica de Catalunya.

En temps que Marta filava

1 font, 1992.
Sinònim: En temps de Maria Castanya | L'any de la picor, que tothom gratava | Del temps que les bèsties parlaven.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 377», p. 312. Columna Edicions.

En temps que na Marta filava

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: En tiempo de Marí-Castaña.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 108. Editorial Claret.

Esser d'es temps que Na Marta filava

1 font, 1984.
Molt antic.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 43. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Que s'ha fet aquell temps que Marta filava?

1 font, 1915.
Dirígese á una persona en otros tiempos cumplidora y laboriosa y que abandonó luego sus obligaciones por la holganza y la pereza. De: Pastor i Lluis, Federic (1917-18).
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0077 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435180304201/1/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Recuerdos del tiempo viejo. De: Pastor i Lluis, Federic (1917-18).
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0077 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435180304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quin temps aquell, que na Marta filava

1 font, 1979.
Sentiment d'anyorança. Especialment dels temps passats, dels quals sempre es creu que les coses anaven millor. Per a posar de manifest la diferència entre els temps passats i el present.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 114. Universitat Politècnica de Catalunya.

Quin temps era aquell que Marta, o Marcos, filava… i el Rei reinava!

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 188. Consell de Mallorca.

Quin temps era aquell que na Marta filava

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 864. Web.

Quin temps era aquell que na Marta filava!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 429», p. 323. Columna Edicions.

Quín temps era aquell, / que na Marta filava!

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXI.- Noms propis», p. 316. Institut Menorquí d'Estudis.

Quin temps era aquell, que Na Marta filava

1 font, 1998.
Biosca Postiu, Mercè; Ripollès i de la Fragua, Roser (1998): Les peces de vestir i la fraseologia «Comparació (30)», p. 73. Editorial Paraninfo.

Quin temps era aquell, que na Marta filava

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 40. Setmanaris i Revistes, SL.

Temps era temps / que na Marta filava

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «3. Els mesos de l'any (Origen, meteorologia, feines del camp, santoral). Santoral de juliol. Santa Marta (dia 29)», p. 99. Edebe. Edicions Don Bosco.

Temps era temps que na Marta filava

1 font, 1995.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 865. Web.

Temps era temps, que Marta filava

1 font, 2000.
Es diu referint-se a temps passats i en què les coses eren molt diferents d'ara.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Temps», p. 176. Editorial Moll.

Temps era temps, que na Marta filava

1 font, 1979.
Anticuat, antic, remot.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 114. Universitat Politècnica de Catalunya.