Paremiologia catalana comparada digital

Dona i sardina, com més petita, més fina

56 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1936.

Dona i sardina, com més petita, més fina

15 fonts, 1980.
Amnistia Internacional Catalunya (2004): Drets de les dones «Refranys sobre la dona - https://www.amnistiacatalunya.org/edu/2/fem/fem-refranys.html». Web.
Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa? A grans trets, prima, jove i fina.
Font: Amnistia Internacional.
Barcelona Cultura Popular (2021): Barcelona Cultura Popular «El refranyer contra les dones - https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacael-refranyer-contra-les-dones_477257». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 424 (març 1980) «El que diuen els refranys sobre… L'amor». Cavall Fort.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA DONA I L'HOME. LA DONA», p. 18. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 74. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 63. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Taller per la igualtat (2022): Taller per la igualtat «El refranyer popular català - http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/llenguatge-inclusiu-i-comunicacio-col-laborativa/el-refranyer-popular-catala». Universitat de Lleida.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències. Dones a coberta», p. 110. Editorial Noray.

Dona i sardina, com més petita més fina

14 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 38. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
-del mig o de les vores-.
Artés, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la parella. Dones». Web.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «sardina», p. 229. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA… (2)», p. 65. Caprabo.
Ponderació de les dones petites comparant-les amb les sardines.
Sinònim: Bèstia xica i dona gran, traieu-me-la del davant.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 103. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 23. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: La mujer y la sardina, cuanto más pequeña, más fina.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Sardina», p. 115. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 197. Edicions 62.
De vegades lo petit, és més agradable que lo gros.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 195. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. L'amor i el matrimoni», p. 174. Institut Francesc Ribalta.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb la parella. Dones», p. 8. Revista L'Estel.
Equivalent en francès: Femme et sardine, plus elle est petite, plus elle est fine.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 102. Sport-Entraide-Amitié.

La dona i la sardineta, petiteta

4 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 57. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 202. Edicions 62.

Dona i sardina, com més menuda més fina

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les coses menudes solen resultar més agradables.
Sinònim: Similar: Dona nana i petarrella, als cent anys sembla donzella || Contrari: Més val que sobre que no que falte.
Equivalent en castellà: Contraris: Ande o no ande, la burra grande | Ande o no ande, caballo grande.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 28. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 128. Edicions Víctor.

Dona i sardina com més petita més fina

2 fonts, 2010.
Depèn des gustos!
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 50. Ajuntament de Cadaqués.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni. Refranys sobre les dones / noies», p. 13. Universitat de Lleida.

La dona i la sardina, com més menuda, més fina

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Allò menut sol agradar a la vista.
Equivalent en castellà: La mujer y la sardina, cuanto más pequeñas, más finas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 46. Web.

Dona i sardina com més petites més fines

1 font, 2011.
D'aquestes al·lusions poca-soltes sobre la condició femenina hi ha unes quantes expressions. De: Contos Faixo, Montserrat.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Font: Ditxos de Cadaqués.
Playà Maset, Josep (2011): La Vanguardia «Qui vulgui peix que es mulli es cul - http://rumiar-hi.blogspot.com/2011/01/el-catala-de-cadaques.html». Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dona i sardina quan més petita, més fina

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Dona i sardina, com més petita més fina -del mig o de les vores

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Dona i sardina, com més petita, més dina

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 131. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Dona i sardina, com més prima més fina

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 161. Editorial Sargantana.

Dona i sardina, quan més menuda més fina

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 109. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dona i sardina, quan més menuda, més fina

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 120. J. Huguet Pascual, editor.

La dona com la sardina, com més petita, més fina

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 114. Pagès Editors.

La dona i la sardina com més petita més fina

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 57. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

La dona i la sardina, quan més menuda més fina

1 font, 2019.
Dita de caire sexual: «En aquesta parèmia es compara la dona amb la sardina (peix de gran contingut eròtic), cercant explicar que quan més menuda és, més fina: tant pel paladar com pel seu caire de sexualitat».
Font: Simó 1999:70.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 164. Edicions del Bullent.

La dona i la sardina, quant mes menuda mes fina

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 89. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La dona i la sardina, xiquirrina

1 font, 1995.
Font: FV.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 48. Instituto de Estudios Turolenses.

La dona i la sardineta petiteta

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Les dones són com les sardines, com més petites, més fines

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Les dones són com les sardines, com més pitites, més fines

1 font, 1999.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

Les dones són com les sardines: com més pitites més fines

1 font, 2017.
Qui no es conforma és perquè no vol. O potser les dones petites menjaven poc i costaven menys de mantenir que les grosses? De tota manera, abans es considerava que les dones grosses i fortes tenien més bona salut.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 235. Salvat, S.A. de Ediciones.