Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Bondat», p. 176. Edicions Tres i Quatre.
El poc agrada i el molt enfada
17 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1918.
Poc és bo i molt embafa
4 fonts, 1955.
Les coses, preses en excés, són dolentes, cansen.
Equivalent en castellà: Lo bueno si breve dos veces bueno.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Lloc: Eivissa.
S'ha de ser mesurat en totes les coses.
Lloc: Eivissa.
Lo poc agrada i lo molt enfada
2 fonts, 1987.
Significa que en tot convé tenir moderació (D.).
Lo poc agrada, lo molt enfada
2 fonts, 1984.
Vol dir que és més agradable allò que escasseja, que allò que abunda.
En tot s'ha de tenir moderació.
Lloc: Menorca.
«Lo» poc dona gust, «lo» molt enfada
1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: Per una banda aquells que podríem anomenar com sentències que proposen una determinada conducta.
Lloc: Alcoi.
El poc dóna gust i el molt enfada
1 font, 1992.
Lo poc agrada i lo molt embafa
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Lo poc agrada, lo molt embafa
1 font, 2008.
Per bona que sigui una cosa, en grans dosis arriba a embafar.
Sinònim: Poc és bo i molt embafa.
Lo poc dóna gust, lo molt enfada
1 font, 1997.
Tómase en sentido literal.
Equivalent en castellà: Lo poco da gusto, lo mucho enfada.
Lloc: País Valencià.
Lo pòc, agrada; / lo molt, enfada
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Poc és bo; molt, embafa
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Una mica agrada però molt enfada
1 font, 2020.
Lloc: Riera de Gaià.
Una mica, és bo; però massa, embafa
1 font, 1977.
Lloc: Eivissa i Formentera.