Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 264. Llibres de l'Index, S.A.
El que és d'Espanya és dels espanyols
13 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1915.
Lo que és d'Espanya és dels espanyols
2 fonts, 1993.
Lloc: Vic (Osona).
Es diu humorísticament per justificar un furt o usurpació (D.).
El que és d'Espanya és dels espanyols
1 font, 1999.
Es diu humorísticament per justificar un furt o usurpació.
El que hi ha a Espanya és dels espanyols
1 font, 1992.
Espanya és dels espanyols!
1 font, 2003.
Ho diuen per justificar que una cosa s'ha de compartir.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Lo que es d'Espanya es dels espanyols
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Lo que és d'Espanya, és des espanyols
1 font, 2008.
Frase que se sent molt quan algú agafa alguna cosa que no se sap molt bé a qui pertany… i se la queda.
Lo que hi ha en Espanya es dels espanyols
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Lo que hi ha en Espanya, es dels espanyols
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Tot lo d'Espanya és d'ets espanyols
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Tot lo d'Espanya es d'ets espanyols
1 font, 1984.
Justificació de robar una cosa.
Lloc: Menorca.
Tot lo d'Espanya és dels espanyols
1 font, 1926.
Es diu humorísticament per justificar un furt o usurpació.
Tot lo d'Espanya és dets espanyols
1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.