Paremiologia catalana comparada digital

Els atrevits es cremen els dits

22 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1896.

Els atrevits es cremen els dits

4 fonts, 1992.
Recomana precaució per fer les coses.
Sinònim: Els atrevits s'enganxen els dits.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 416. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2355», p. 778. Columna Edicions.
Recomana tenir seny i fer cas de l'experiència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Els diners són atrevits, però de vegades també es cremen els dits

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1164. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.

Es més atrevits s'hi agafen es dits

2 fonts, 1986.
Dels arriscats és la fortuna, però també corren el perill de sortir-ne nafrats. Veg. 8162.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: los valientes y el buen vino duran poco.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 17. Institut d'Estudis Eivissencs.

Ets atrevits, / se cremen es dits

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. X.- Contralidats», p. 292. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Als atrevits / els piquen els dits

1 font, 1915.
Per significar que qui es ardit o gosat per empendre qualsevol cosa, per perillosa que sigui, sovint sofreix danys i perjudicis que'ls prudents, naturalment, s'estalvien. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els atrevits se creman els dits

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Els atrevits se cremen els dits

1 font, 1993.
Significa que qui no vol fer cas de l'experiència, moltes vegades en paga les conseqüències. En sentit directe que qui juga amb foc sol sortir-ne socarrat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «293a Atrevits», p. 50. Institut Menorquí d'Estudis.

Els diner són atrevits, però de vegades també es cremen els dits

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Els diners són atrevits, però, de vegades, també es cremen els dits

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 56. Estampa Gràfiques Calmell.

Ets atrevits es cremen es dits

1 font, 1984.
Mai s'ha d'obrar per impuls.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 254. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ets atrevits s'enganxen es dits

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 167. Consell de Mallorca.

Ets atrevits se cremen es dits

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Contrarietats», p. 54. Consell Insular de Menorca.

Qui és atrevit se crema es dit

1 font, 1993.
Significa que qui no vol fer cas de l'experiència, moltes vegades en paga les conseqüències. En sentit directe que qui juga amb foc sol sortir-ne socarrat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «293 Atrevit», p. 50. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui és atrevit, es crema el dit

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Atrevit», p. 35. Editorial Moll.

Qui és atrevit, es crema es dit

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.