Paremiologia catalana comparada digital

Els bons se'n van i els dolents es queden

33 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1896.

Els bons se'n van i els dolents es queden

9 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Es pensa quan es veu morir una persona que se tenia per bona.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 395. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La maldat», p. 103. Pagès Editors.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «Pròleg», p. 6. Edicions Morera.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 987», p. 216. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 241. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.

Els bons se'n van, els dolents es queden

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIMENTS, ACCIONS, PARAULES… BONDAT», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 144. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 179. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 179. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Lloc: Lloret de Mar.
Xirgu i Encesa, Montse (2010): El calendari d'un pagès «Mes de novembre. Dites. Els enterraments», p. 112. La Costa Publicacions.
(1999): L'Estel «Refranys (III)», p. 11. Revista L'Estel.

Els bons se'n van i els dolents queden

5 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Equivalent en francès: Les bons s'en vont et les méchants restent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 84. Robert Morel Editeur.
Vol dir que és més sentida la mort dels qui ens provenia un benestar, que la dels altres.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «452 Bons», p. 71. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en llatí: Mala herba non interit.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Bicho. Amb errades de transcripció: "Els bons s'en[sic] van i els dolents quedan [sic]"
Equivalent en castellà: Bicho malo nunca muere.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 16». Autoedició.

Els bons se'n van, i els dolents queden

2 fonts, 1969.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Equivalent en francès: Les bons s'en vont, et les mauvais restent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 376. Robert Morel Editeur.

Es bons se'n van, i es dolents queden

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIX.- Morts», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.
Expressío usual, quan mor una persona de bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Morts», p. 244. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Els bon se'n van que els dolents es queden

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Els bòns s'en van (se mòren) y'ls dolents se queden

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Los buenos se van, y los ruines quedan.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 464. Centre Excursionista de Catalunya.

Els bons s'en van y els dolens se quedan

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.

Els bons se'n van; els dolents queden

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

Los bons se'n van i los dolents se queden

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 145. Autoedició.

Los bons sen van y los dolents se quedan

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.