Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Esperit de contradicció

23 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1803.

Esperit de contradicció

5 fonts, 1803.
Disposició constant a contradir / sistemàticament disconforme.
No t'hi posaràs mai d'acord; és un esperit de contradicció; mai no accepta el parer dels altres / A casa tenim un esperit de contradicció: el petit no està mai conforme amb res.
Font: R-M.
Èl geni inclinat á contradir sèmpre.
Equivalent en llatí: Contentiosus, contradictor.
Èl geni inclinat á contradir sèmpre.
Equivalent en castellà: Espíritu de contradiccion.
No estava d'acord amb res del que li proposaven: era un autèntic esperit de contradicció.
Lloc: Vic (Osona).
Sistemàticament disconforme.
Sinònim: Contradient, rascanyós, oponent, contraposat.
—Esperit de contradicció —ens fa el vell pescador—. Ja ho veurem. Per lo que sento a dir d'aquesta costa, avui és calma i potser demà ens inflarà es morros.
Lloc: Lloret de Mar.

És un esperit de contradicció

3 fonts, 1961.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Menorca.

Tenir l'esperit de contradicció

3 fonts, 1979.
Estar sempre disposat a contradir.
Equivalent en castellà: Tener espíritu de contradicción.
A les reunions portava sempre la contrària, només pel gust de figurar: tenia l'esperit de contradicció.
Lloc: Vic (Osona).
Contradir per vici.

La dona és l'esperit de la contradicció

2 fonts, 1951.

Tenir esperit de contradicció

2 fonts, 1997.
Sinònim: Ser un redorta (o un remugaire, o un rondinaire).
Equivalent en castellà: Tener espíritu de contradicción.
Discutidor.

Es ó té esperit de contradicció

1 font, 1803.
Equivalent en llatí: Adversantis, reluctantis ingenii vir est.
Equivalent en castellà: Es ó tiene espiritu de contradiccion.

Ésser un esperit de contradicció

1 font, 1994.
Aquell que sempre retopa les manifestacions d'altri.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Esser un esperit de contradicció

1 font, 1984.
No voler donar sa raó mai.
Lloc: Menorca.

La dona és l'esperit de contradicció

1 font, 1936.

la dona és l'esperit de la contradicció

1 font, 2004.
L'habilitat que posseeixen les dones per a expressar-se verbalment i per a la comunicació ha estat advertida per la cultura, pels homes i pels poders socials, i desqualificada immediatament pel discurs hegemònic, del qual es fan eco els proverbis populars. És per això que són qualificades d'incoherents i de desordenades, la seva parla es considera buida i sense sentit, carent d'interès, i el seu pensament mudable i contradicció. Són presentades com a figures insegures i variables... (segueix).

Ser un esperit de contradicció

1 font, 2003.
Portar sempre la contrària.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).