Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Farts i dejuns no són tots uns

21 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1900.

Farts i dejuns no són tots uns

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Refr. Troba natural que les persones de condicions oposades (rics i pobres, cultes i ignars, etc.) no vegin les coses de la mateixa manera i la vida no els tracti a tots igual.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Fart», p. 104. Editorial Pòrtic.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 105. Institut d'Estudis Eivissencs.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Les filles reben un ventall de consells i advertiments socials, especialment les joves donzelles, com ja s'ha vist. Així mateix, apareixen de vegades en comparació o contraposició amb els fills homes i hi ha preferència envers ells per part de la família. Les filles sovint es mostren com una inversió dels pares per a garantir-se la feina durant un temps i la supervivència en la vellesa, però hi ha la creença tradicional que val més tenir fills que filles.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Mares, madrastres i filles: Els vincles primordials de sang», p. 42. Consell Insular de Menorca.
Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s'espavilen i siguen autònoms.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 565. Web.

Els dinats i els dejuns, mai no seran tots uns

2 fonts, 1980.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Menjar i beure», p. 134. J. Huguet Pascual, editor.

Farts i dejuns no mengen (o canten) junts

2 fonts, 1993.
Els rics i els pobres no veuen les coses de la mateixa manera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.
Vol dir que els rics i els pobres no veuen les coses de la mateixa manera (D.). Vegi's n. 392.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1261 Farts», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.

Els dinats i els dejuns mai no seran tots uns

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els dinats i els dejuns mai no seran uns

1 font, 2011.
Frase amb reminiscències sociològiques. Al llarg de la història la fam s'ha sobreposat a qualsevol ordre natural i moral.
Sinònim: Els farts no coneixen els dejuns.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials», p. 219. Eixam Edicions.

Els farts no coneixen els dejuns

1 font, 2011.
Frase amb reminiscències sociològiques. Al llarg de la història la fam s'ha sobreposat a qualsevol ordre natural i moral.
Sinònim: Els dinats i els dejuns mai no seran uns.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials», p. 219. Eixam Edicions.

Farts (Dinats) y dejuns, no son tots uns

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Farts i dejuns no canten junts

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Farts i dejuns no mengen junts

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Farts i dejuns, són pas tots uns

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Rassasiés et affamés ne vont pas ensemble.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 98. Autoedició.

La filla dejuna però vestida; el fill fart i descalç

1 font, 1999.
Consells per casar-los aviat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.

La filla, dejuna, però vestida; el fill, fart i descalç

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 23. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.