Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Feina de diumenge, el diable se la menja

48 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1918.

Feina de diumenge, el dimoni se la menja

11 fonts, 1986.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Setmana». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 271. Web.
El refrany té una certa base religiosa: Déu va dir que el diumenge era per reposar.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 37. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en esperanto: Festotaga laboro estas sen valoro.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 22. Associació Catalana d'Esperanto.
Equivalent en castellà: Trabajo hecho en domingo, el diablo se lo lleva.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Diumenge», p. 50. Edicions 62.
Inconveniència de treballar en diumenge.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 72. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 6. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Feina de diumenge, el diable se la menja

5 fonts, 1984.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Éssers imaginaris», p. 191. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 363», p. 328. Columna Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. DEU I EL DIMONI», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
Lo que se guanya en diumenge, són doblers per malgastar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Diable. Dimoni», p. 194. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Aquesta frase feta té unes arrels profundes, que es remunten molts anys enrere, fins als segles en els quals la devoció religiosa era molt superior a l'actual, i els dies festius es consideraven sagrats, s'havien de complir, una mica com els jueus amb el Sàbat, fins al punt en què treballar en dia de festa estava mal vist (no com ara, la qual cosa fa pensar). De: Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus.
Així doncs, aquest refrany el pots emprar si ets autònom, professor, sanitari, cambrer, o qualsevol altra feina de les que fan que els teus dissabtes i diumenges acostumen a anar carregats de feina.
Font: Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016).
Traité, Javier (2023): El Nacional «Frases fetes en català que potser no coneixes i quedaràs superbé si les dius aquest Nadal - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/frases-fetes-catala-nadal_1128805_102.html». El Nacional.cat.

Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge

4 fonts, 1980.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Reprova el fet que algú treballe en dia de descans i li tira una maledicció.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 270. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 155. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.

La feina del diumenge, el dimoni se la menja

4 fonts, 1982.
La dita es refereix al fet que els diumenges, segons la tradició cristiana, són per a descansar.
Lloc: Sant Celoni, Sant Marçal, la Garriga.
Diputació de Barcelona (2022): Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals «El Patrimoni cultural immaterial del Montseny - https://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/dites-i-refranys/-/llistador/5i9YC0qLU6Zk/10/1#resultats-cercador5i9YC0qLU6Zk». Diari de Balears.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Esoterisme», p. 234. L'Aixernador Edicions.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 384. L'Aixernador Edicions.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.

Feina feta en diumenge, el dimoni se la menja

3 fonts, 1969.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Feina», p. 55. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. F», p. 38. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Travail fait le dimanche, le démon le mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els dies de la setmana / Les jours de la semaine», p. 558. Robert Morel Editeur.

La feina feta en diumenge, el dimoni se la menja

3 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És el dia consagrat al repòs; es creu de mal averany treballar aquest dia.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El calendari», p. 207. Editorial de Vecchi.
Les feines diumengeres solen fer-se sense cobrar.
Sinònim: Treballar per al dimoni | Fer faena debades.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 284. Web.

Feina feta el diumenge, el dimoni se la menja

2 fonts, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 15. Ajuntament de Banyoles.
Equivalent en francès: Le travail du dimanche, le diable le mange.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Els mesos de l'any (segon semestre) i els dies de la setmana. Els dies de la setmana», p. 71. Autoedició.

Sa feina des diumenge el dimoni se la menja

2 fonts, 2010.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Faena feta en diumenge, el dimoni se la menge

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 78. Editorial l'Esquer.

Fèina de diumenge / el diable se la menja

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIII.- Diable, dimoni», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

Feina del diumenge, el dimoni se la menja

1 font, 1986.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.

Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja

1 font, 1993.
Dóna a conèixer la inconveniència del treball en aquest dia (D.).
Equivalent en castellà: La que en la fiesta trabaja, siembra grano y coge paja.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1279 Feina», p. 177. Institut Menorquí d'Estudis.

La feina del diumenge, / el dimoni se la menja

1 font, 1975.
Lloc: Montseny.
Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «VI. El món pregon del misteri. El mite, la llegenda, la tradició. Aforística», p. 187. Ediciones Destino.

La feina del diumenge, el dimoni se l'endú per un cantó o per un altre

1 font, 2014.
També es diu «se l'emporta».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. El treball», p. 233. Llibres de l'Index, S.A..

La feina del diumenge, el dimoni se la menja!!

1 font, 2010.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

La feina del diumenge, l'apotecari se la menja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 391», p. 334. Columna Edicions.

La feina en diumenge, el dimoni la se menja

1 font, 2024.
Aquesta dita recorda que els diumenges són el dia de descans per a la tradició cristiana. Per això, es recomana no fer-ne advertint de la seva inconveniència. De: Sagrera, Bàrbara.
Lloc: Illes Balears.
Font: Corpus de fraseologia de les Illes Balears.
Sastre, Maria (2024): Ara Balears «Sant Antoni: Frases fetes i festeres que potser no coneixes - https://www.arabalears.cat/societat/frases-fetes-festeres-sant-antoni-no-coneixes_130_4907440.html». Ara Llibres.

Qui fa feina en diumenge, el dimoni la se menja

1 font, 2023.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2023): «https://twitter.com/rperellob/status/1693161109388206583». Twitter.

Sa feina des diumenge, el dianye se la menja

1 font, 1973.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1973): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Sa feina en diumenge / el dimoni la se menja

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «V. Liturgia y paraliturgia. El tiempo sacro: Domingo», p. 108. Museu de Mallorca.

Sa feina en diumenge el dimoni se la menja

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 34. Ajuntament d'Inca.

Sa feina en diumenge, / el dimoni se la menja

1 font, 1968.
Ja és sabut que, en diumenge, no es pot treballar.
Lloc: Artà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diumenge», p. 196. Edicions Polígrafa.