Paremiologia catalana comparada digital

Feina fuig, cassola vine

53 recurrències en 40 variants. Primera citació: 1926.

Faena fuig, menjar acosta't

4 fonts, 1989.
Equivalent en castellà: No dar (ni) golpe.
Cucarella, Toni (2023): «https://twitter.com/ToniCucarella/status/1611628706707173376». Twitter.
Lloc: Tavernes de la Valldigna (La Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «F», p. 155. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. F», p. 138. Edicions Víctor.

Feina, fuig; taverna, acosta't

3 fonts, 1951.
Podria ser el lema dels vagos.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Refranys», p. 80. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1070. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 66. Web.

Faena fuig i caldero acosta

2 fonts, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 59. Revista Peñíscola.
Treballar poc i menjar molt. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Faena fuig, cassola vine

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Comentat el plaer que sent un senyor en menjar qualsevol cosa.
Sinònim: Faena fuig, recapte vine.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Temàtica profana i lúdica», p. 148. Servei Local de Català de Tortosa.

Faena fuig, menjar acosta't!

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Feina fuig, i pa vine

2 fonts, 1926.
Aforismes aplicats als peresosos.
Sinònim: Feina fuig, i mandra no em deixis.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Feina Refr. aa)». Editorial Moll.
Aforisme aplicat als peresosos.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Feina», p. 55. Editorial Moll.

Feina fuig, i ranxo vine

2 fonts, 1926.
Aforismes aplicats als peresosos.
Sinònim: Feina fuig, i mandra no em deixis.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Feina Refr. aa)». Editorial Moll.
Expressió d'es ganduls.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 214. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fenya fuig, cassola vine

2 fonts, 1998.
Viure bé sense treballar.
Lloc: Terres de Ponent.
Masip, Robert; Prenafeta, David, i Montardit, Ferran (1998): Lo diccionari lleidatà-català «Altres dites, frases fetes i refranys». Web.
Lloc: Garrigues.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves». Twitter.

Faena «fuig», que sola «vine»

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 15. Autoedició.

Faena fuig i menjar acosta't

1 font, 1989.
Els malfaeners també tenen el seu raconet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 55. Autoedició.

Faena fuig, / … taverna acosta't!

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Març 1998». Web.

Faena fuig, caldero vine

1 font, 1999.
Lloc: Alcanar (Montsià).
Minguet Itarte, Maria Joana (1999): «Són nostres, però se'n van al record» «1. Paraules que gairebé no s'utilitzen, quasi bé desaparegudes», p. 171. Institut d'Estudis Catalans.

Faena fuig, menjar acòstat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 113. Editorial Arte y Letras.

Faena fuig, menjar apropat

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.

Faena fuig, tabèrna acòstat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 113. Editorial Arte y Letras.

Faena fuig, taverna acosta

1 font, 1926.
Aforismes aplicats als peresosos.
Sinònim: Feina fuig, i mandra no em deixis.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Feina Refr. aa)». Editorial Moll.

Faena fuig, taverna acosta't

1 font, 1997.
Motéjase al haragán, perezoso y dado a la bebida.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 65. Comercial Denes, SL.

Faena fuig; menjar acosta't!

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 76. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Faena fuig!

1 font, 1989.
Els malfaeners també tenen el seu raconet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 55. Autoedició.

Faena, fuig

1 font, 1995.
Font: CO, CL, G, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Faena, fuig, que em dones pena

1 font, 1995.
Font: VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Faenafuig

1 font, 2014.
Persona a qui no li agrada gens treballar.
Sinònim: Esquenadret | Gandul.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 150. Juli Jordà Mulet.

Feina fuig cassolà vine

1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Masnuria (2022): «https://twitter.com/nuriacm60/status/1486439179676438530». Twitter.

Feina fuig i menjar vine

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. F», p. 168. Consell de Mallorca.

Feina fuig i ranxo vine

1 font, 1993.
Aplicat als peresossos (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1283 Feina», p. 177. Institut Menorquí d'Estudis.

Feina fuig que ara jo vinc

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

Feina fuig que jo ja vinc

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 80. Edicions Salòria.

Feina fuig sombra vine

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 175. Autoedició.

Feina fuig, / cassola vine

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 67. Autoedició.

Feina fuig, caldero vine

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Diversos», p. 338. Autoedició.

Feina fuig, cassola vine

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

Feina fuig, menjar acostat

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «F», p. 28. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Feina fuig; taverna acosta't

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Feina fuig; taverna, acosta't

1 font, 1999.
Ho diuen els ganduls.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 344. Edicions 62.

Feina fuig! ranxo vine

1 font, 1984.
Invocació de vessut.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. F. Variats», p. 86. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Feina, fuig, i quemenjar, vine

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Peresa», p. 113. Edicions Tres i Quatre.

Feina, fuig, taverna, acosta't

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 378», p. 331. Columna Edicions.

Feina, fuig; menjar, acosta't

1 font, 2008.
Pereos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Feina, fuig; quemenjar, vine

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 107. Edicions Tres i Quatre.

Sombra vine caldero a costat feina fuig

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 171. Autoedició.