Paremiologia catalana comparada digital

Fer feredat

49 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1803.

Fer feredat

18 fonts, 1984.
Horroritzar.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 12. (11/99 B)», p. 3. Web.
Horroritzar.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 21. (01/02 )», p. 5. Web.
Horroritzar.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 37.», p. 9. Web.
Causar impacte, impressionar per la seua grandària o abundor.
A la montanya de Llevata hi ha un bé de Déu de bèsties que feve feredat.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «IV. Locucions i frases fetes. 2.Frases fetes. a) Frases fetes variables», p. 87. Garsineu Edicions.
Por, temor.
Aguella bèstia fa feredat de vere.
Lloc: Ribagorça.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «F», p. 62. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Por, pànic davant d'un esdeveniment, gran commoció a causa d'un fet, admiració barrejada d'espant. Molt, en gran quantitat.
Hi «havie» una cua que «feie» feredat, per això «fai» tan «tart».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 34. La Musca.
Provocar una impressió molt forta, especialment por.
Com puja, avui al dia, el jovent! Fa feredat.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «6. Frases fetes», p. 210. Autoedició.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. F», p. 221. Consell de Mallorca.
Equivalent a «causar espant, horror, por». Com que algú pronuncia aquest mot fredatv, hi ha qui el confon amb «fredor».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Feredat», p. 422. Llibres de l'Index, S.A.
Fer esgarrifor. Esbalair. Fer impacte.
Fa feredat el munt que hi van.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 86. Autoedició.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Fer molta por.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 75. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Ja saps que si no vigiles d'aquí a quatre dies tindràs una canallada al darrere que farà feredat.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IV. N'hi ha a totes les cases», p. 67. Editorial Fonoll.
Fer por.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. F», p. 77. Gorbs Comunicació i Edicions.
Allò de quedar-se badant a prop d'un accident, o d'una baralla, o de l'escena conflictiva que fos, era d'una poca categoria moral que feia feredat.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Un dia abans del dia D», p. 113. Alberti Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 39. Edicions Víctor.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Expressió indicativa d'una impressió que posa els pèls de punta, la pell de gallina o que aborrona.
Era tan lleig que feia feredat.
Equivalent en castellà: Ser escalofriante, espeluznante.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Fer fredat

8 fonts, 1864.
Malformació palafrugellenca de 'Fer feredat'. Esfereir.
Sinònim: Fer feredat.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «F», p. 86. Edicions Baix Empordà.
Fer molta por.
Hi havia al menos un parell d'escenes a la película de po que feien fredat.
Sinònim: Fer feredat.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 143. Ajuntament de Constantí.
És una frase força utilitzada a Cerdanya i que es diu quan alguna cosa fa basarda, horror, molta por o admiració.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 94. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 127. Universitat Autònoma de Barcelona.
Forma vulgar de feredat. Alguna cosa que veus vindre i et causa espant, por, horror i mal de panxa.
Lloc: País Valencià.
Jajajers (2023): «Refranys valencians. Part 2 - https://www.youtube.com/shorts/RfgVfLjybmc». Youtube.
Fer feresa, feredat, esgarrifor.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fer fredat», p. 68. Pagès Editors.
Fer feresa, feredat, esgarrifor.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fredat, fer», p. 71. Pagès Editors.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.
Allavors hi comensat / á estendre en tota la ralla / 'l foch y ya la batalla / comensaba á fer fredat.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena XVII», p. 14. Viquitexts.

Fes feredat

2 fonts, 2006.
Causar por, horror.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 1. (11/96 A)», p. 1. Web.
Causar por, horror.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Fa feredat!

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Fer (algú o alguna cosa) feredat

1 font, 2008.
Mots de patxanga. Fer.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2008): El Penjoll «Mots de patxanga (II)». Web.

Fer fèredad

1 font, 1803.
F. admirar, espantar; y axí s' diu; Feya feredat la gent qu' hi habia.
Equivalent en castellà: Ser una fiereza.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 368.
F. admirar, espantar; y axí s' diu; Feya feredat la gent qu' hi habia.
Equivalent en llatí: Mirum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 368.

Fer fèredat

1 font, 1803.
F. causar terror, espant.
Equivalent en castellà: Meter grima.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 368.
F. causar terror, espant.
Equivalent en llatí: Horrorem incutere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 368.

Fèr feredat

1 font, 1839.
Fr. Causar terròr, espant.
Equivalent en castellà: Dar, meter, poner grima.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en castellà: Ser un juicio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar terròr, espant.
Equivalent en francès: Effrayer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en francès: Être étonnant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en francès: Être une horreur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar terròr, espant.
Equivalent en italià: Atterrire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en italià: Era sorprendente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en italià: Pareva impossibile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar terròr, espant.
Equivalent en italià: Sbigottare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar terròr, espant.
Equivalent en llatí: Horrorem incutere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la multitut ó excès de alguna cosa en sa linea; y axí se diu: Feya feredat la gènt que hi habia.
Equivalent en llatí: Mirum esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Feredat», p. 952. Impremta de Josep Torner.

Fer fredar

1 font, 2010.
Espantar, esgarrifar.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 259. Web.

Fer fredat una còsa

1 font, 1928.
Fer pòr de lleja.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 115. Editorial Arte y Letras.

Fer fredat!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Fer», p. 494. Autoedició.