Paremiologia catalana comparada digital

Fer gresca

29 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1803.

Fer gresca

9 fonts, 1966.
Sinònim: Moure brega | Moure enrenou | Fer xivarri | Fer mullader.
Caralt, Ramon (1966): Parleu bé el català - I - Vocabulari d'incorreccions «Locucions adverbials i frases corrents», p. 75. Editorial Claret.
Sinònim: Armar follon (cast.).
Lloc: Bellvís.
Carrilet (1995): Carrilet, 115 (1/3/1995) «Parleu bé el català. A», p. 16. Revista Carrilet.
Sinònim: Fer xerinola, fer gatzara, fer tabola.
Equivalent en castellà: Hacer juerga.
Curs nivell C de català (1993): «Barbarismes», p. 1. Apunts curs nivell C català.
Equivalent en castellà: Hacer algazara, bulla, jaleo, barahunda /pendencia, riña, camorra, pelea, bronca.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 138. Editorial Diàfora.
Diversió sorollosa, tabola, gatzara, barrila. Baralles; avalot.
Avui, a la Universitat, hi ha hagut gresca.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 83. Editorial Claret.
Sinònim: Fer xerinola, disbauxa, barrila, xefla, orgia, folga, gatzara, tabola.
Equivalent en castellà: Hacer juerga.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 132. Editorial Claret.
Sinònim: Fer xivarri, fer mullader.
Equivalent en castellà: Armar follón.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 37. Editorial Claret.
Sinònim: Fer barrila, fer tabola, fer gatzara, fer xivarri, fer esbalot, fer rebombori.
Equivalent en castellà: Hacer bulla.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 52. Editorial Claret.
Fer molt d'enrenou.
Font: CL, FX, ME, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 148. Instituto de Estudios Turolenses.
Sinònim: Veg. Anar de borina.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gresca». Editorial Barcanova.
Se sentia culpable de veure com feia gresca al seu davant, amb un barret de palla foradat.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 170. L'Avui / El Punt Avui.
Tancava els ulls i intentava de recordar, minut a minut, els moments que havia passat amb l'Alfred mentre en Ferran, que ho ignorava, feia gresca com un pallasso amb el barret de palla.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 181. L'Avui / El Punt Avui.

Armar gresca

4 fonts, 1992.
Començar discussions o renous.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.5. Enfadaments i baralles. Dites», p. 431. Editorial Moll.
Manifestar alegria amb cridòria i brogit.
És provocatiu, li agrada armar gresca / Per allà on passa, sempre s'arma gatzara.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Provocar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 960», p. 858. Columna Edicions.
Gresca: antic joc de daus. Diversió sorollosa, discussió.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 42. Autoedició.

Estar de gresca

3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Estar de chunga.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 102. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Estar de gorja.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Estar», p. 343.
Equivalent en llatí: Prae letitia gestire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Estar», p. 343.
Equivalent en castellà: Estar de gorja.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gresca», p. 414.
Equivalent en castellà: Estar para ello.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gresca», p. 414.
Equivalent en llatí: Laetitia gestire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gresca», p. 414.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en castellà: Estar de chunga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en castellà: Estar de gorja.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en francès: Être en goguette.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en italià: Essere in zurlo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en italià: Sguazzare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.
Fr. Estar alègre, de bon humòr.
Equivalent en llatí: Laetitia gestire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gresca», p. 1049. Impremta de Josep Torner.

Fer gresca (a algú)

1 font, 1994.
Agradar.
Sagarra, Josep M. de (1994): El cafè de la Marina, de J. M. de Sagarra «versió teatral a Sabadell».