Paremiologia catalana comparada digital

Una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

55 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1883.

Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

4 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. Del casament», p. 277. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1033», p. 488. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 575. Web.

Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare

4 fonts, 1995.
Sinònim: Veure-se'n (o passar-ne) de tots els colors (o de totes, o de tots colors, o de verdes i de madures).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «683», p. 201. Garsineu Edicions.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 34 - Dites i Refranys a la vora del foc (VI) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1224». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pare i mare», p. 78. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 78. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Una noia, bona noia; i dues noies, encara… Tres noies, ja massa: quatre noies, pobre pare!

3 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un home

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les persones del mateix sexe d'un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l'altre sexe.
Sinònim: Similar : Només un fill, com el cucut.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 575. Web.

Una noia, bona noia; i dues noies, encara… Tres noies, ja massa noies; quatre noies, pobre pare!

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 40. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Quatre fillas y una mare, cinch dimonis contra 'l pare

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quatre filles (són tres) i una mare, cinc dimonis per a un pare

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 4. Autoedició.

Quatre filles i sa mare, cinc dimonis per son pare

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 31 (1 d'agost de 1927) «Refraner. XXII. II. La dona», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quatre filles i una mare / són cinc dimonis per a un pare

1 font, 1970.
Lloc: Burriana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pare», p. 147. Edicions Polígrafa.

Quatre filles i una mare, cinc diables per un pare

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra un pare

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.

Quatre filles i una mare, la ruïna total d'un pare

1 font, 2010.
Lloc: Lleida (Segrià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quatre filles y una mare, cinch diables per un pare

1 font, 1900.
O cinch ángels, si mare y filles son com cal.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 106. Editorial Rourich.

Quatre fills i una mare, cinc dimonis per a un home

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.3. Pares i fills». Web.

Quatre fills y una mare, cinch dimonis pera un home

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quatre noies i una mare, cinc dimonis contra un pare

1 font, 1992.
Sinònim: Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 462. Columna Edicions.

Quatre noies i una mare, cinc dimonis per un pare

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.

Tres filles són moltes filles; quatre filles, pobre pare!

1 font, 2008.
No compartim aquest pensament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.6. Família. Refranys», p. 434. Editorial Moll.

Tres filles y una mare; pòbre pare!

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 297. Editorial Arte y Letras.

Una filla bona filla, dues filles prou filles, tres filles massa filles, quatre filles y una mare, cinch dimonis contra un pare

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898, p. 46. Joan Bta. Batlle.

Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles, i quatre filles i sa mare són cinc diables/dimonis per a son pare

1 font, 2011.
Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l'economia de la casa o es baralla de tant en tant.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 581. Web.

Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare

1 font, 1993.
Significa que quan a una casa només hi ha dones l'home acaba per perdre tota autoritat (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1340 Filles», p. 184. Institut Menorquí d'Estudis.

Una filla, bona filla / dues filles, prou filles / tres filles, massa filles / quatre filles i la mare / cinc dimonis contra el pare!

1 font, 1987.
Lloc: Ribesaltes.
Senyor Callis (1987): «Les filles», p. 100. Almanac Català del Rosselló.

Una filla, bona filla; «dos» (dues) filles, prou filles; tres filles, massa filles, quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «U», p. 334. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Una filla, bona filla; / dues filles, prou filles; / tres filles, massa filles; / quatre filles i una mare, / cinc dimonis per un pare

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Filla», p. 147. Edicions Polígrafa.

Una filla, bòna filla; dos filles, pròu filles; tres filles, massa filles; quatre filles y una mare, sins dimònis contra el pare

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «U», p. 298. Editorial Arte y Letras.

Una filla, bona filla; dues filles, bones filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinch dimonis contra lo pare

1 font, 1915.
Sinònim: Tres filles i una mare, pobre pare!
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 31. Impremta Catalònia.

Una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i la mare, cinc dimonis contra un pare

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Une fille, bonne fille; deux filles, assez de filles; trois filles, trop de filles; quatre filles et la mère, cinq démons contre un père.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 136. Robert Morel Editeur.

Una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1046», p. 492. Columna Edicions.

Una filla, poca filla; dues està bé; tres, massa filles és

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. U», p. 44. Amics de Tous.

Una filla, poques filles; dues filles, bones filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis per un pare

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Una filla, poques filles; dues filles, bones filles; tres filles, masse filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis per un pare

1 font, 2004.
Sempre i en tot moment, la parla popular dels proverbis fa l'ullet, i afavoreix el somriure còmplice. Això succeeix gairebé en tots els temes tractats.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Mares, madrastres i filles: Els vincles primordials de sang», p. 42. Consell Insular de Menorca.

Una filla, porques filles; dues filles, bones filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis per un pare

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.

Una noia, bona noia; / dues noies, prou noies; / tres noies, massa noies; / quatre noies i una mare / fan tornar boig al pare

1 font, 1992.
Sinònim: Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 462. Columna Edicions.

Una noia, bona noia; dues noies, prou noies; tres noies, massa noies; i quatre noies i una mare, cinc dimonis per a un pare

1 font, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 79. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Una noia, bona noia; dues noies, prou noies; tres noies, massa noies; quatre noies i una mare, cinc dimonis contra un pare

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Noia», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.

Una noia, bona noia; i dues noies encara; Tres noies, ja massa noies; quatre noies, pobre pare!

1 font, 1989.
Si a més de tenir molts fills aquests són filles, el problema s'agreuja ja que el pare ha de procurar el dot per a totes.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 87. Editorial de Vecchi.

Una noia, bona noia; i dues noies, encara… Tres noies, ja massa: quatre noies, pobre pare

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 54. Web.

Una noia, poca noia; dos noies, bones noies

1 font, 1995.
Font: CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 52. Instituto de Estudios Turolenses.

Una noya bona noya, dues noyes massa noyes, tres noyes i una mare quatre dimonis contra'l pare

1 font, 1917.
De: Vayreda i Olives, Pere.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Una xica, bona xica / dues xiques, prou xiques / tres xiques, massa xiques / quatre xiques i sa mare / cinc dimonis per un pare

1 font, 1915.
Quan naix una tercera o quarta filla. De: Sanxo Capdevila, M. (1917-18).
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0301-0005 «Qüestionari 3 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411700304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Una xica, bona xica; / dues xiques, prou xiques; / tres xiques, massa xiques; / quatre xiques i sa mare, / cinc dimonis per a un pare

1 font, 1992.
Sinònim: Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 918. Columna Edicions.