Paremiologia catalana comparada digital

Xim-xim

23 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1910.

Fer la xim-xim

7 fonts, 1994.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. F», p. 130. Edicions Tívoli.
Ploure finament.
Tot el dia va fer la xim-xim i no ens vam moure de casa / Aquest paisatge és tan verd perquè sempre hi fa la xim-xim.
Sinònim: Fer la xirimiri, caure gotes.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Plovisquejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Va estar una bona estona fent la xim-xim, però no va arribar a ploure.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 191. Llibres de l'Index, S.A..
Ploure finament.
Sinònim: Roinar, plovisquejar, roinejar, plovisquejar, borrimejar, brusquejar, brusquinejar, gotejar, gotillemar, caure gotes, fer cama d'aranya.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 168. Edicions 62.
Finament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Meteorologia. Ploure», p. 63. Edicions 62.
El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Fer xim-xim

7 fonts, 1910.
Seguit de músiques i d'actes ostensius amb què es vol donar importància a un esdeveniment.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. F», p. 130. Edicions Tívoli.
Equivalent en castellà: Hacer chinchín.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 284. Editorial Diàfora.
Plovisquejar.
Equivalent en castellà: Cerner.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 178. Imp. de J. Horta.
Caure pluja menuda, a estonetes, gairebé sense remor; onomatopeia de la música de xaranga.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fer», p. 95. Edicions Polígrafa.
Plovisqueig, pluja fina: ploviscol, pèl de gat, cameta d'aranya, enganyapastors... Mot onomatopeic.
Equivalent en castellà: Chirimiri.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Diferents maneres d'anomenar la pluja fina: plovisqueig, plugeta...». Catalunya Ràdio.
Fer un plugim.
Fent aquest xim-xim no podem pas jugar.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 89. Autoedició.

Xim-xim

4 fonts, 1996.
Seguit de músiques, d'actes ostensius, etc., amb què es vol donar solemnitat, importància, a un esdeveniment.
Es deixà impressionar per les faramalles i els xim-xims / A mi no m'agrada el xim-xim que certa gent fa.
Font: IEC / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Música». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pluja menuda i seguida, plovisqueig.
Feia un suau xim-xim que a poc a poc li anava amarant tota la roba.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Plovisqueig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia expressiva del so dels platerets o de les músiques de metall i també de la pluja menuda i persistent.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Xim-xim», p. 497. Llibres de l'Index, S.A..

Fa xim-xim

1 font, 2009.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Fer gotetes xim-xim

1 font, 2003.
Ploure molt menut.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «G», p. 85. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Txim-txim

1 font, 2004.
Onomatopeia del soroll de la pluja menuda.
Avui tot lo dia fa txim-txim.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Txim-txim», p. 148. Pagès Editors.

Xim xim

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_12.jpg. Manuscrit.

Xim-xim!

1 font, 1970.
El soroll de la pluja menuda poc abundosa.
Tot avui que fa xim-xim.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xim-xim!», p. 335. Edicions Polígrafa.