Lloc: País Valencià.
Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
70 recurrències en 49 variants. Primera citació: 1803.
El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
2 fonts, 1987.
El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
2 fonts, 1993.
Sinònim: Veg. Allò que és de mena, mai no s'esmena.
El que ho trau en la camiseta, ho deixa en la mortalla
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Ho ha pres ab la capilla y ho dexará ab la mortalla
2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Lo que en el capillo se toma, con la mortaja se dexa.
Equivalent en castellà: Lo que en la leche se mama en la mortaja se derrama.
Equivalent en llatí: Quo semel est imbuta recens servabit odorem. Testa diu.
Lloc: Selva.
«Lo» (allò) que es desprén en la bolcada, es deixa en la mortalla
1 font, 1989.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
«Lo» (allò) que es pren en la bolcada, es deixa en la mortalla
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
«Lo» (allò) que s'agafa en el gambuix es deixa en la mortalla
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Ab la capida ho prengui e ab la mortalla ho dexare
1 font, 1913.
Tome III. Page 203.
Font: Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell (XV siècle).
Això ho deixarà amb la mortalla
1 font, 1992.
Sinònim: Geni i figura fins a la sepultura | Ho ha pres amb la capilla i ho deixara amb la mortalla.
Això ho deixará en la mortalla
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Això ho dexarà am la mortalla
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Aquest bon voler que tinch, ab la capida ho prenguí e ab la mortalla ho dexaré
1 font, 1926.
Sinònim: El que es pren amb la bolcadeta, es deixa amb la mortalleta.
Font: Tirant, c. 262.
Axó ho deixará ab la creu ó ab la mortalla
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Axo ho deixara ab la mortalla
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Axó ho dexará ab la creu, ó ab la mortalla
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Eso lo acabará la pala y el azadon.
Equivalent en llatí: Morte finietur.
Axó ho dèxará ab la creu, ó ab la mortalla
1 font, 1839.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que sols la mort pod desarrelar algun hábit ó inclinació.
Equivalent en castellà: Eso lo apartará ó acabará la pala y el azadon.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que sols la mort pod desarrelar algun hábit ó inclinació.
Equivalent en francès: La mort seule y peut mettre un terme.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que sols la mort pod desarrelar algun hábit ó inclinació.
Equivalent en italià: La morte il guarirà.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que sols la mort pod desarrelar algun hábit ó inclinació.
Equivalent en llatí: Animi affectus aut inveterata consuetudo sola morte scindi possunt.
Axó ho dexará ab la mortalla
1 font, 1839.
Fr. Ab que se dòna á enténdrer que sols la mort podrá curar lo vici de que se parla.
Equivalent en castellà: Eso lo apartará ó acabará la pala y el azadon.
Fr. Ab que se dòna á enténdrer que sols la mort podrá curar lo vici de que se parla.
Equivalent en francès: La mort seule peut y mettre un terme.
Fr. Ab que se dòna á enténdrer que sols la mort podrá curar lo vici de que se parla.
Equivalent en italià: Morra con lui.
Fr. Ab que se dòna á enténdrer que sols la mort podrá curar lo vici de que se parla.
Equivalent en llatí: Morte finietur.
Ço que amb la capida es pren, ab la mortalla es deixa
1 font, 1996.
Ço que.s pren ab la capida, ab la mortalla.s deixa
1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Lo que con el capillo se toma, con la mortaja se dexa.
Font: Capítol X. (X.8).
El que a la pila ho pren, a la mortalla ho dixa
1 font, 1926.
Significa que les qualitats i els vicis que es tenen de naixença no solen perdre's en tota la vida.
Lloc: Maestrat.
El que es pren amb la bolcadeta, es deixa amb la mortalleta
1 font, 1926.
Vol dir que allò que s'ha après de fer en la infantesa, es conserva tota la vida.
Sinònim: Aquest bon voler que tinch, ab la capida ho prenguí e ab la mortalla ho dexaré.
El que s'aprèn a la bolcada es deixa en la mortalla
1 font, 1999.
El que s'aprèn a la capella no es deixa fins a la mortalla
1 font, 2003.
El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
1 font, 2006.
El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla
1 font, 1992.
El que s'aprèn des del bres, se deixa amb la mortalla
1 font, 1992.
El que s'aprèn en els draps, es deixa en la mortalla
1 font, 1989.
Que les coses apreses en la primera infància no se solen oblidar mai més.
El que s'aprèn en la bolcada es deixa en la mortalla
1 font, 1951.
Ho dexará ab la creu ó ab la mòrtalla
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Eso lo apartará ó acabará la pala y el azadon.
Equivalent en llatí: Sola morte dimittet.
Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla
1 font, 2006.
Ho ha apres ab la capilla, y ho deixará ab la mortalla
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Lo que en la capilla se toma, en la mortaja se deja.
Ho ha aprés ab la capilla, y ho dexará ab la mortalla
1 font, 1900.
Ho ha pres ab la capilla ó camisa, y ho dèxará ab la mòrtalla
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Lo que en el capillo se toma, con la mortaja se dexa.
Equivalent en llatí: Funebris hos tandem dedocet ipsa chlamys.
Equivalent en llatí: Quos primum edocuit puerilis fascia mores.
Ho ha pres ab la capilla y ho dèxará ab la mortalla
1 font, 1839.
Ref. que avisa que las cosas que se aprenen y las costums que se adquirexen dèsde noy, dificilmènt se olvidan ó se dèxan.
Equivalent en castellà: Lo que se aprende en la cuna siempre dura.
Ref. que avisa que las cosas que se aprenen y las costums que se adquirexen dèsde noy, dificilmènt se olvidan ó se dèxan.
Equivalent en francès: De ce qui s'apprend au berceau, on s'en souvient jusqu'au tombeau.
Ref. que avisa que las cosas que se aprenen y las costums que se adquirexen dèsde noy, dificilmènt se olvidan ó se dèxan.
Equivalent en italià: I vizj della goiventù seguono fino alla morte.
Ref. que avisa que las cosas que se aprenen y las costums que se adquirexen dèsde noy, dificilmènt se olvidan ó se dèxan.
Equivalent en llatí: Quod puerilis aetas docet sola mors delet.
Ho ha pres ab la capilla, y ho deixará ab la mortalla
1 font, 1814.
A voltas calla lo nominatiu, majorment si lo verb está en primera ó segona persona.
Ho ha pres ab la capilla, y ho dexará ab la mortalla
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Lo que en la capilla se toma en la mortaja se dexa.
Equivalent en llatí: Funebris hos tantum dedocet ipsa chlamys.
Equivalent en llatí: Quos primum edocuit pueriles fascia mores.
Ho ha prés ab la capilla, y ho dexará ab la mortalla
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Lo que en capilla se toma en la mortaja se deja | Lo que con la leche se mama en la mortaja se derrama.
Ho ha pres amb la capa i ho deixarà amb la mortalla
1 font, 2003.
Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
1 font, 1992.
Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla (l'afegeixo jo)
1 font, 1915.
De: Herrero, Joan (1914).
Equivalent en castellà: Lo que en el capillo se toma, con la mortaja se deja.
Ho va agafar amb la capida / i ho deixarà amb la mortalla
1 font, 2000.
Capida: caputxa de batejar. Mortalla: llençol que embolcallava els difunts.
Lloc: Empordà.
Hu ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Lo qu'es pren ab capilla s' dèxa ab la mortalla
1 font, 1805.
Sinònim: V. Capilla.
Lo que s'agarra en lo gamboix, es deixa en la mortalla
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lo que s'apren ab la capilla, se dexa ab la mortalla
1 font, 1900.
Lo que s'aprèn de canalla, / sols se deixa en la mortalla
1 font, 1967.
Lo que se pren en la bolcá, se deixa en la mortalla
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui ho pren amb els draps, amb la mortalla ho deixa
1 font, 1926.
Vol dir que les coses apreses en la primera infància no es solen oblidar o desarrelar.
Sinònim: Lo que s'aprèn en els draps, se deixa amb sa mortalla.
Lloc: Mall.