Paremiologia catalana comparada digital

L'ase creix i l'albarda no

30 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1910.

El burro creix, l'albarda no

4 fonts, 1969.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 24. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 52. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: L'âne grandit; le bât, non.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 444. Robert Morel Editeur.

Lo burro creix, i l'aubarda, no

2 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Aubarda», p. 15. El Llamp.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Burro», p. 19. El Llamp.

S'asenet creix, però s'aubardanet no

2 fonts, 1986.
Es diu d'un nin quan creix i el vestit li torna petit. S'asenet (el nin) creix, però l'aubardanet (la roba) no.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul... Refranys», p. 29. Editorial Moll.
Es sol dir d'un nen quan la roba se li torna petita: el nen creix (s'asenet), però la roba (saubardanet) no.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 16. Institut d'Estudis Eivissencs.

Creix l'ase però no l'albarda

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 96. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Creix l'ase, però no l'albarda

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

El burro creix i l'albarda no

1 font, 2014.
Es diu als xiquets quan la roba els queda menuda.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 64. Juli Jordà Mulet.

El burro creix y l'albarda no

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 73. Editorial Arte y Letras.

El burro creix, i l'albarda no

1 font, 1933.
Hi ha que ésser previnguts.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 452. Societat Castellonenca de Cultura.

L'ase creix i l'albarda no

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2240», p. 743. Columna Edicions.

L'ase creix i l'aubarda no

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.1. Bèsties de càrrega». Web.

L'ase creix y l'aubarda no

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

L'ase creix, l'albarda no

1 font, 2011.
Es diu de qui té poques llums. Es fa gran —creix— de cos, però el coneixement —l'albarda— se li queda de criatura.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Curt (d'intel·ligència)», p. 175. Eixam Edicions.

La burreta creix però l'albardeta no

1 font, 2010.
Lloc: Manuel (Ribera Alta del Xúquer).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lo burro creix i l'albarda no

1 font, 1995.
Font: VT, AL, CL, CR, FX, G, MS, PR, TA, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «pensar i saber», p. 64. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo burro creix, / que l'albarda no

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Albarda», p. 150. Edicions Polígrafa.

Lo burro creix, l'albarda no

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Lo ruc creix i l'aubarda no

1 font, 2014.
Ho deien durant la postguerra.
Lloc: Garrigues.
Espuny, Mercè (2014): Correu electrònic. Font oral.

Lo ruc creix i l'aubarda, no

1 font, 2010.
Albarda. Es deia dels xiquets, quan els quedava la roba petita.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

S'asa creix, però s'aubardà no

1 font, 1953.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1953): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

S'ase creix i aubardà no

1 font, 2010.
Aquest va recordar que el deia el nostre pare, que era mallorquí, quan erem petits i la roba ens quedava petita.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

S'ase creix però s'aubardá no

1 font, 1951.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1951): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

S'ase creix, però s'aubarda (albarda) no

1 font, 1957.
Lloc: Eivissa i Formentera.
El Pitiuso (1957): «Adagis o refranys recollits a les Illes Pitiüses: Eivissa i Formentera». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

S'ase créix, però s'aubardà no

1 font, 1954.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1954): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

S'ase creix, però s'aubarda no

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Ibiza». Blogger.

S'ase, creix; s'aubardá, no

1 font, 1969.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1969): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.