Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
44 recurrències en 35 variants. Primera citació: 1759.
La llebre és del qui la mou i el conill del qui l'agafa
3 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.
La llebre que salta per la mata és de qui la mata
3 fonts, 1951.
Dita dels caçadors.
El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa
2 fonts, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Illes Balears.
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
2 fonts, 1951.
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'encalça
2 fonts, 1949.
La llebre és de qui l'alça, el conill de qui l'atrapa
2 fonts, 2003.
Sinònim: La llebre és de qui l'alça, el conill de qui l'abasta.
Es diu referint-se a coses en què el mèrit és del promotor, mentre que en altres és del realitzador.
La llebre és del qui la lleva
2 fonts, 1951.
Dita del caçador.
El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
1 font, 1992.
La llebra / es del qui la lleva
1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
La llebra de qui l'alça, lo conill de qui l'alcança
1 font, 1900.
La llebra es de qui l'alça, / el llapín de qui el mata
1 font, 1985.
Lloc: Rosselló.
La llebra és de qui l'alça, / el llapin de qui el mata
1 font, 2014.
La llebra és de qui l'alça, el conill de qui l'alcança
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: La liebre es de quien la levanta, y el conejo de quien lo mata.
La llebra es de qui l'alsa
1 font, 1915.
Quan un cassador mata una llebra qu'ha llevat un altre, deu entregar-la a'n aquest, per que "la llebra es de qui la lleva". Jaume Bertran, 70 anys, pagès, Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
La llebra es de qui l'alsa, / yl' conill del qui l'alcansa
1 font, 1759.
La llebra es de qui l'alsa, lo cunill de qui lo alcansa
1 font, 1919.
Lloc: Selva.
La llebra és de qui l'alsa, lo llapin de qui l'alcansa
1 font, 1917.
Sinònim: La llebre és de qui l'alça, el conill de qui l'alcança.
La llebra es de qui l'alsa; / lo cunill, de qui l'atrapa
1 font, 1910.
Ho diuhen los cassadors.
La llebre de qui l'alça, el conill, de qui l'agafa
1 font, 1999.
Dita del caçador.
Sinònim: La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança.
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'atrapa
1 font, 1992.
La llebre és de qui l'alça, el conill de qui l'abasta
1 font, 2003.
Sinònim: La llebre és de qui l'alça, el conill de qui l'atrapa.
La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança
1 font, 1999.
Dita del caçador.
Sinònim: La llebre de qui l'alça, el conill, de qui l'agafa.
La llebre és de qui l'alça; / el conill, de qui l'alcança
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le lièvre appartient à qui le lève; / le lapin, à qui l'attrape.
Lloc: Catalunya del Nord.
La llebre és de qui l'alça; el conill, de qui l'alcança
1 font, 2019.
Lloc: Manresa (Bages).
La llebre és de qui la mata
1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
La llebre és de qui la mou
1 font, 1987.
La llebre és de qui la mou; / el conill del que l'agafa
1 font, 1969.
Lloc: Palamós.
La llebre és del qui l'alça / i el conill de qui l'alcança
1 font, 1969.
Lloc: Lleida.
La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
1 font, 1992.
La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
1 font, 1995.
Perquè el dia és de la pell del diable; per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre "i la llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca"
La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
La llebre, / és de qui la mata
1 font, 1977.
Lloc: Catalunya del Nord.
La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
1 font, 1951.
La lletra de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
La lletra de qui l'alsa y 'l cunill de qui l'alcansa
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).