Paremiologia catalana comparada digital

Quan Déu vol, de tot vent plou

99 recurrències en 44 variants. Primera citació: 1736.

Quan Déu vol, de tot vent plou

16 fonts, 1910.
Sinònim: Totes li ponen!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «643», p. 188. Garsineu Edicions.
Lloc: Moià, Súria.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys al Bages, especialment meteorològics. Refranys i dites - http://mariaestruch.blogspot.com/2013/06/recull-de-refranys-al-bages.html». Blogger.
Lloc: Avià, Gironella, Casserres, Olvan, Gisclareny, Berga, Vallcebre, Montmajor.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques...». Blogger.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 183. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere, con todos aires llueve.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 231. Imp. de J. Horta.
Equivalent en francès: Quand Dieu le veut, / il pleut de n'importe quel vent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 424. Robert Morel Editeur.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 116. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. La pluja», p. 199. Llibres de l'Index, S.A..
Quan ha de venir una providència, es rep d'on menys s'espera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.
Equivalent en francès: Quand Dieu le veut, de tout vent il pleut.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Déu, sants i dimonis», p. 89. Autoedició.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. I. El temps meteorològic - La natura. La pluja», p. 43. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Déu», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.
Altres senyals de pluja.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Es diu quan les situacions meteorològiques canvien sense cap mena d'explicació.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.1. Frases fetes referents a la meteorologia. 2.1.3. De caràcter general», p. 18. Web.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán, pertenece a una refrenda religiosa. En realidad cualquier viento puede ocasionar precipitaciones aunque hay vientos más favorables que otros. Por lo tanto en mención a Dios, todo se puede hacer posible. De: Fuster, Morte.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 645. Universitat de les Illes Balears.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 34. Amics de Tous.

Quan Déu vol, amb tot vent plou

11 fonts, 1984.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 150. Pagès Editors.
Sempre hi haurà fets insospitats i inexplicables.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 622», p. 603. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La pluja», p. 89. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 139. Garsineu Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 593. Web.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 4. De l'any, dels mesos i dels fenòmens atmosfèrics», p. 67. Edicions Salòria.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 34. Ajuntament de Banyoles.
De vegades es produeixen fets inesperats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 153. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quan Déu vol, de qualsevol vent plou

5 fonts, 1947.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 53. Consell de Mallorca.
En sentit literal, constata una possibilitat; en sentit figurat ve a dir que tot és possible Aquest refrany apareix als 'Refranes marineros'
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CR - Creences religioses», p. 57. Institut d'Estudis Eivissencs.
Quan ha de venir una providència, es rep d'on menys s'espera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El refrán, pertenece a una refrenda religiosa. En realidad cualquier viento puede ocasionar precipitaciones aunque hay vientos más favorables que otros. Por lo tanto en mención a Dios, todo se puede hacer posible. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 645. Universitat de les Illes Balears.
Lloc: Eivissa.
(1947): Ibiza, núm. 23, gener-febrer 1947 «Refranes marineros», p. 399. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Quan Déu vol, / de tot vent plou

4 fonts, 1930.
Quan ha de venir una providència, es rep d'on menys s'espera.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 120. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Hi ha una aforística relativa al vent, sense que sigui de caire meteorològic.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Vent», p. 144. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 19. Revista Curiositats de Catalunya.

Quan Déu vol, a tots los aires plou

4 fonts, 1983.
Lloc: Franja de Ponent.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Deu», p. 27. El Llamp.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

Quan Déu vol, a tots vents plou

4 fonts, 1987.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.2. Déu». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'aigua», p. 15. Autoedició.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 593. Web.

Quan Déu vol de tot vent plou

3 fonts, 1970.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 230. Edicions Polígrafa.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas, p. 10. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Quan Déu vol, de tots vents plou

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 948. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 1. Dels sants», p. 61. Edicions Salòria.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social i religiosa», p. 177. Institut Francesc Ribalta.

Quan Déu vol / de tot vent plou

2 fonts, 1970.
Quan ha de venir una providència, es rep d'on menys s'espera.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 354. Edicions Polígrafa.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 64. Edicions Polígrafa.

Quan Deu vol de tots vens plou

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/69/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Déu vol, a tots aires plou

2 fonts, 1989.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 270. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan Deu vol, de tot vent plou

2 fonts, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Quan deu vol de. 29-5-1905.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1287.jpg. Manuscrit.

Quan Déu vol, plou d'un vent qualsevol

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 948. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan ha de venir una providència, es rep d'on menys s'espera.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.

Quand Dèu vol ab tòt vènt plou

2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Quaeque volente Deo tempoestas elicit imbrem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.
Equivalent en castellà: Quando Dios quiere con todos los ayres llueve.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.
Equivalent en llatí: Quaeque volente Deo tempestas elicit imbrem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plóurer», p. 203.
Equivalent en castellà: Quando Dios quiere con todos los ayres llueve.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plóurer», p. 203.

Quand Dèu vol ab tòt vent plou

2 fonts, 1805.
Equivalent en llatí: Quaeque, volente Deo, tempestas elicit imbrem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vent», p. 405.
Equivalent en castellà: Quando Dios quiere con todos los ayres (ó tiempos) llueve.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vent», p. 405.
Equivalent en llatí: Quaeque volente Deo tempestas elicit imbrem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voler», p. 422.
Equivalent en castellà: Quando Dios quiere con todos los ayres llueve.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voler», p. 422.

Cuan Deu vol / De tot vent plou / Cuan Deu voldrá / Ja plourá

1 font, 1915.
El Rector de Sant Martí de Marlés diu que a Missa Matinal deia a sos feligresos. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/65/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Déu ho vol, de tots els vents plou

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 99. Editorial l'Esquer.

Quan Déu ho vol, en tot temps plou

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Quan Déu ho vol, en tot temps plou...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Quand Dieu le veut, en tout temps il pleut.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 42. Sport-Entraide-Amitié.

Quan Deu vol / ab tots vents plou

1 font, 1888.
A Catalunya tenim una pila de ditxos y modismes en que hi entra la pluja.
Sinònim: Quan Deu vol / sense núvols plou.
Equivalent en provençal: A toujour plogut / ount Dius a boulgut.
Lloc: Carcassona.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 29. Associació d'Excursions Catalana.
A Catalunya tenim una pila de ditxos y modismes en que hi entra la pluja.
Sinònim: Quan Deu vol / sense núvols plou.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere con todos los aires llueve.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 29. Associació d'Excursions Catalana.

Quan Déu vol / de tots vents plou

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 35. La Neotípia.

Quan Déu vol / plou d'un vent qualsevol

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 35. La Neotípia.

Quan Déu vol a tots vents plou

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 41 (1 de gener de 1928) «Refraner. XXX. Els vents», p. 15. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan Deu vol á tots vents plou

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan Dèu vol de tot vent plou

1 font, 1868.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1869 «Quan Dèu vol de tot vent plou», p. 49. Joan Roca y Bros, Editor.

Quan Deu vol de tot vent plou

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Deu vòl de tots els aires plòu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 223. Editorial Arte y Letras.

Quan Deu vol de tots vents plou

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Dites relatives a fenòmens atmosfèrics - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Déu vol, / amb tots aires plou

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.

Quan Déu vol, / de qualsevol vent plou

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 221. Edebe. Edicions Don Bosco.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere, / de todos los vientos llueve.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 221. Edebe. Edicions Don Bosco.

Quan Deu vol, / de tot vent plou

1 font, 1920.
Dites varies. Dites que ens recorden les feines del camp. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0019 «Cicle anual festiu, dites, treballs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1351696». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan Deu vol, ab tot vent plou

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 103. Editorial Rourich.

Quan Déu vol, de tots els aires plou

1 font, 2019.
Una pluja que podia presentar-se en el moment més inesperat, que són d'abast generalitzat en la població i mencionades per tots els autors.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.2. El cel», p. 49. Edicions del Bullent.

Quan Déu vol, de tots los aires plou

1 font, 1995.
Font: MS, BM, CL, FL, FV, FX, L, ME, MR, N, TC, TV, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 66. Instituto de Estudios Turolenses.

Quan Deu vol, de tots vents plou

1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan Déu vol, en tots los aires plou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.

Quand Dèu vol ab tot vènt plou

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere con todos los aires llueve.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 657. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Quand Dèu vol de tòt vent plou

1 font, 1805.
Sinònim: V. Dèu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quand», p. 248.

Quant Deu vol / amb tots vents plou

1 font, 1915.
De: Maymó, Pere (1918-19).
Lloc: Tàrrega.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0074 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435130304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quant Deu vol à tot vent ó sens nuvols plou

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.

Quant Déu vol, a tots ayres plou

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 89. Librerías París-Valencia.

Quant Dèu vòl, ab tot temps plou

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 25. Imprempta de Carlos Latrobe.

Quant Deu vol, ab tot vent plou

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere, con todos los ayres llueve.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «255», p. 62. Imprenta de Saurí y Compañía.

Quant Deu vol, de tot vent plou

1 font, 2021.
Quant deu vol. 16-5-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1290.jpg. Manuscrit.